Rajoy vol limitar el debat territorial al finançament
Porta la discussió del nou model a la comissió que havia de discutir la reforma constitucional
MadridL’1-O i els esdeveniments posteriors a Catalunya van enviar el missatge que l’estat autonòmic fa aigües, precisament, en una de les comunitats que van justificar durant la Transició que Espanya no fos un estat centralista, sinó que adoptés un model sensible amb les realitats nacionals - nacionalitats, en diu la Constitució, que celebrarà el 39è aniversari d’aquí una setmana-. La pèrdua de suport d’aquest model a Catalunya i l’atzucac en què es van situar els dirigents catalans i espanyols el 27 de setembre, quan es va aprovar la DUI i el 155, en van ser el punt culminant. Per això el PSOE, a canvi de donar suport a la intervenció de l’autonomia catalana, va anunciar a so de bombo i platerets que havia arrencat al PP un acord per reformar la Constitució en sis mesos. Calia sacsejar de dalt a baix el model territorial -van anunciar que crearien una comissió al Congrés per fer-ho- i mirar de trobar un encaix per als milions de persones que han passat a considerar l’estat autonòmic una camisa de força per als seus drets nacionals. Ara, però, un cop dinamitat l’autogovern, i mentre ens encaminem a unes eleccions decisives, el president espanyol ha oblidat la promesa, i pretén reduir tot el debat del model territorial a una sola cosa: el finançament autonòmic.
Fa temps que el nou model hauria d’estar aprovat. L’actual -pactat el 2009 pel PSOE i algunes comunitats- està caducat des del 2014, i era obligació del govern espanyol encetar una discussió amb les comunitats autònomes en el si del Consell de Política Fiscal i Financera per trobar-li un substitut. Però amb l’excusa que en temps de vaques magres més valia no obrir el meló del finançament, perquè només es podrien repartir misèries, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va anar xutant la pilota endavant. No va ser fins al febrer d’aquest any, en una conferència de presidents autonòmics sense Carles Puigdemont, que Mariano Rajoy es va comprometre a tenir enllestit un nou model aquest 2017.
Quan falta poc més d’un mes per concloure l’any, aquest nou model ni hi és ni se l’espera. Montoro ja ha admès en els últims dies que és impossible enllestir-lo abans de les vacances de Nadal i ho fia tot als “primers mesos” de l’any que ve.
L’endarreriment d’uns mesos sembla una més de les promeses incomplertes de Rajoy, i no de les més greus. Però el president espanyol ha dissenyat una estratègia per fintar la voluntat de reforma a fons del model territorial que ha expressat el PSOE aprofitant-se d’aquesta carpeta oberta i, de retruc, mirar de garantir-se l’estabilitat política a Espanya. L’estratègia de Montoro passa per portar tot el debat del nou model de finançament a la comissió territorial plantejada pel PSOE, que havia d’encarar la reforma constitucional, i que va començar a fer els primers passos al Congrés aquesta mateixa setmana, amb les absències de Podem i també dels partits nacionalistes i independentistes. D’aquesta manera, Rajoy pretén deixar en un discret segon pla la reforma constitucional promesa al PSOE i que el PP ja ha dit que no vol encarar si no és amb un consens de partida tan ampli com impossible, tenint en compte la composició de la cambra baixa espanyola. No hi hauria, d’aquesta manera, debats a fons sobre el model d’estat, sinó una simple i inevitable actualització de les normes que marquen el repartiment dels diners que es recapten entre les comunitats autònomes del règim general.
El moviment de Rajoy pretén agafar el PSOE, que de moment continua presumint de la seva comissió territorial, amb el peu canviat. Els principals barons socialistes amb responsabilitats de govern han començat a augmentar la pressió sobre el líder federal del partit, Pedro Sánchez, per millorar el finançament. I han augmentat la bel·ligerància en l’última setmana arran de la renovació de la quota basca, que ha indignat més d’un baró. Tot plegat esbossa una rebel·lió autonòmica que no desitgen ni Sánchez ni Rajoy.
El govern espanyol ha deixat clar aquesta setmana que serà només si aconsegueix el suport del PSOE que durà una proposta del model de finançament a votació, i ha insinuat un altre pas en la seva estratègia. Montoro va dir que la seva intenció és lligar el nou model de finançament als pressupostos generals de l’Estat del 2018, que de moment no tenen data de presentació, també per una clara falta de suports. La jugada va encaminada a intentar aprofitar la pressió sobre Sánchez del barons socialistes per arrencar-li un doble sí: al nou model de finançament i als comptes de l’Estat als quals anirà lligat. D’aquesta manera el president espanyol es garantiria pau en la governabilitat fins al 2019, quan ja hi ha previstes les eleccions locals, que podria aprofitar per avançar les generals.
Sense pacte fiscal
En definitiva, Rajoy vol fer servir el debat obligat sobre el model de finançament per tancar la crisi catalana. Però tot i així no està disposat a fer ni una sola concessió, en forma de pacte fiscal ni res que s’hi assembli a Catalunya. El govern espanyol s’ha especialitzat a filtrar als mitjans internacionals que és possible un pacte semblant al basc amb la Generalitat si hi ha un retorn a la legalitat -ho va fer Luis de Guindos al FT i la setmana passada es va publicar un article en el mateix sentit a The Guardian -, però quan travessa la frontera el mateix executiu desmenteix amb rotunditat que això sigui una opció viable, i insta els polítics catalans que surtin de les eleccions del 21 de desembre a unir-se al debat del cafè per a tothom.
Rajoy ha teixit una complicada estratègia al voltant del model de finançament. Si li surt bé, pot guanyar-se l’estabilitat fins al final de la legislatura. Si falla, s’aboca a una crisi territorial que traspassarà les fronteres de Catalunya.
