EL MODEL AUTONÒMIC
Misc 21/11/2017

Rajoy es bolca en la quota basca

El Congrés escurça els terminis mentre el president espanyol espera seduir el PNB pel pressupost

i
Dani Sánchez Ugart
3 min
Rajoy es bolca en la quota basca

MadridLa quota basca i el concert econòmic que finança el País Basc i Navarra fora del règim general serà revalidat aquest dijous pel Congrés per al període 2017-2021, però es farà amb cinc vegades més oposició que en l’anterior votació, del 2014. Si aleshores només s’hi van oposar els cinc diputats d’UPyD (més dos del PP, però per error), aquest cop serà el 10% de la cambra baixa espanyola la que s’oposarà a la prolongació d’aquest model de finançament diferenciat: els 36 diputats que sumen Ciutadans i Compromís.

Aquesta renovació de la quota basca, que inclou la devolució de 1.400 milions d’euros -que s’entenen cobrats de més- per part de l’Estat a la comunitat autònoma durant els pròxims anys, és el resultat de l’acord entre el PP i el PNB a canvi del suport dels nacionalistes bascos als pressupostos espanyols del 2017. Però la votació definitiva arriba en un moment clau de la relació entre els dos partits, que han teixit una teranyina d’interessos creuats. El PP necessita el PNB per aprovar els comptes estatals del 2018, la negociació dels quals ha quedat aparcada, a petició dels nacionalistes, per l’aplicació del 155 a Catalunya. Però el desbrossament del camí que suposaran, previsiblement, les eleccions del 21 de desembre fa que el PP no hagi tirat del tot la tovallola sobre l’eventual suport dels bascos, a partir de l’any que ve.

Per aconseguir-ho, el president espanyol ha impulsat a través del seu partit la tramitació de la quota i de la llei del concert basc -que també quedarà revisada aquesta setmana- pel procediment d’urgència. D’aquesta manera, el text quedarà aprovat abans de l’1 de gener de l’any que ve, i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, complirà la seva promesa davant dels seus socis bascos. Un gest amb què confia poder iniciar la negociació amb els nacionalistes per als comptes de l’any vinent, claus per assegurar-li a Rajoy una legislatura de quatre anys.

El president espanyol té diverses cartes a la mà que pot utilitzar per seduir els bascos. La primera aquesta mateixa setmana, amb la votació de la quota i la llei del concert basc, que el PP ha defensat a ultrança davant dels atacs dels seus socis de Cs. Ahir mateix el vicesecretari de comunicació popular, Pablo Casado, va acusar els de Rivera d’actuar amb “oportunisme” i sense “coherència” en relació amb el tema, perquè, va dir, el concert basc està inclòs a la Constitució que el partit taronja defensa en altres debats, com el que té a veure amb el Procés.

Però el PP també té un altre as a la màniga per guanyar-se el suport del partit jeltzale. Els pressupostos bascos de l’any vinent també estan en l’aire, i el PNB, que governa amb els socialistes a la comunitat autònoma, necessita els vots dels populars per tirar-los endavant, perquè tant Podem com EH Bildu s’han autoexclòs de la negociació. El lehendakari, Iñigo Urkullu, es va mostrar disposat ahir a arribar a un acord amb el PP per als comptes, tot i que va evitar lligar aquest pacte als comptes estatals, que, de moment, el PNB manté que no es negociaran fins que Catalunya no recuperi les institucions legítimes.

Cs ho usa per marcar perfil propi

El partit taronja va treure pit ahir de ser l’únic dels quatre grans que votarà en contra d’un model de finançament que va encaminat a “engrandir els privilegis” d’una comunitat autònoma en la qual no tenen representació. Els d’Albert Rivera estan accentuant el seu perfil recentralitzador, en una estratègia que, segons les enquestes, els està donant rèdit electoral a l’Estat. Compromís, per la seva banda, també es va afegir al node Ciutadans, tot i que no perquè estiguin en contra del model, sinó com a protesta per l’infrafinançament valencià.

Santamaría rebutja un pacte fiscal a Catalunya

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va donar un cop de porta a un possible pacte fiscal “exclusiu” per a Catalunya. Va respondre amb contundència a les insinuacions del govern andalús de Susana Díaz, que en els últims dies ha expressat la seva disconformitat amb un tracte econòmic diferencial per a algunes comunitats autònomes i especialment per a Catalunya arran de la força independentista. “És prou seriós per embolicar-ho amb qüestions que són absolutament falses”, va esgrimir Santamaría en un acte amb el PP andalús a Sevilla. La vicepresidenta espanyola va instar Díaz a estudiar la “història recent” i tenir en compte que l’independentisme va anar en augment des que Mariano Rajoy es va tancar en banda a l’hora de negociar un pacte fiscal, tal com va proposar l’expresident Artur Mas. Santamaría va subratllar que el model de finançament actual “no és bo”, cosa que el seu partit ha anat denunciant, va dir, des que el va aprovar el PSOE “de bracet d’ERC”. Ara, va remarcar, cal abordar una reforma de consens amb els partits que segueixi els principis d’“unitat, igualtat i solidaritat”.

stats