Misc 20/04/2019

Iglesias busca els ja convençuts per evitar la irrellevància

Es reivindica a Bilbao com a antídot al “projecte reaccionari centralista”

i
Dani Sánchez Ugart
3 min
El candidat d’Unides Podem, Pablo Iglesias, ahir en un acte de la campanya electoral a Bilbao.

MadridPablo Iglesias va arrencar la campanya conscient que l’antiga pretensió d’“assaltar els cels” havia quedat mutilada. Els anys d’institucionalització no li han anat bé a Podem, marca principal de la coalició Unides Podem, amb la qual es presenta a les eleccions. El Congrés ha adormit la il·lusió del 15-M, que va ajudar a néixer el partit, i les crisis internes i la fragmentació han espantat alguns dels entusiastes votants que es van acostar a la marca el 2015 somiant amb un canvi en profunditat a Espanya. La moció de censura de Pedro Sánchez, sense comptar amb ells per formar govern però sí com a soci parlamentari, els ha acabat de visibilitzar com a crossa d’un partit de l’establishment, i Iglesias ha tingut dificultats per mostrar com a pròpies les victòries socials arrencades al president espanyol, com la pujada del salari mínim a 900 euros. Per això, el candidat lila s’ha marcat un objectiu aparentment modest per a aquesta campanya: recuperar una part dels antics convençuts, mobilitzar els desencantats, i assumir una baixada d’escons considerable, a canvi d’entrar en el futur executiu.

Essencialisme

El millor camí per aconseguir aquest objectiu, segons han considerat els estrategs de campanya de Podem, ha sigut l’essencialisme. Recuperar el discurs combatiu que s’havia apagat amb els anys i pujar al carro antiestablishment. “Denunciar com funciona el poder”, deia ahir Iglesias en un acte a Miranda de Ebro, que va precedir a l’acte central del cap de setmana a Bilbao. El líder lila, que ha fet campanya amb l’escàndol de l’espionatge policial contra ell durant els governs de Mariano Rajoy, ha tornat a flirtejar amb el discurs antisistema, en el qual els bancs i els grans poders econòmics apareixen amb la paella pel mànec perquè “compren” els polítics a través de les portes giratòries i els crèdits als partits. “A nosaltres no ens compra ningú”, presumia ahir, amb una Constitució a la mà, Iglesias. El discurs fa pensar irremeiablement en la compra del seu xalet a Galapagar, alimentat per la gairebé unànime premsa crítica amb la formació, però que inevitablement també ha impactat en les perspectives electorals de la coalició d’esquerres.

La campanya essencialista de Podem s’ha deixat notar també en les places triades per als grans actes de campanya. El míting d’ahir a Bilbao era el segon del partit al País Basc, on van guanyar les eleccions del 2015 i el 2016. Tornar a fer forat entre els que ja els van votar massivament, com els bascos o els catalans, pot ser un camí per obtenir un resultat decent. Però, com al Principat, al País Basc la formació ha quedat erosionada per dos fronts: els nacionalistes i els independentistes, i el PSOE. Els uns capitalitzen el vot sobiranista espantat per l’auge de la dreta recentralitzadora. Els altres, el votant d’esquerres possibilista i que vol posar un mur infranquejable a Vox. Per això Iglesias va concentrar bona part del discurs a Bilbao a demanar el vot dels que en les municipals l’havien donat a formacions abertzales o fins i tot al PNB, i es va comprometre a frenar el “projecte reaccionari centralista” de la dreta sense “mercadejar” com, diu, fan els jeltzale.

Per tapar l’altra fuga, Iglesias està caminant sobre la maroma. El seu pacte tàcit amb Sánchez és que no entrarien al cos a cos, com a mínim de manera personal. I el líder del PSOE ho està complint. Podem carrega les tintes contra els col·laboradors de Sánchez, però també ha incrementat els avisos que, si pot, el PSOE pactarà amb Ciutadans. No per falta de compromís de Sánchez, diu Iglesias, sinó per culpa dels poders econòmics -que descriu amb detall a cada míting-. Ja va passar el 2015, segons va confessar el mateix Sánchez en una entrevista a Salvados que recorda recurrentment el líder del partit lila.

L’objectiu per a Iglesias és entrar al govern. No se n’amaga. I tampoc amaga que ho farà sota la batuta de Pedro Sánchez. Però les enquestes apunten que ho pot fer en una situació d’extrema debilitat, havent perdut la meitat o més dels 71 escons que va aconseguir en les eleccions del 2016. El poder maquillaria la debacle, però a la formació apunten a un resultat que podria tenir conseqüències internes devastadores: quedar superats per Vox. El partit que va ser el primer a llançar una “alerta antifeixista” no es pot permetre veure’s superat per l’extrema dreta. Si passa, el primer cap que podria rodar seria el del líder.

stats