Amenaçar amb el mal major per rebaixar l’oferta

Pedro Sánchez vol guanyar per comparació; per la por que vingui algú pitjor que ell. Ha fet campanya a tot l’Estat agitant l’espantall d’un trifachito que portaria a un retrocés de drets socials. I a Catalunya ha fet servir la mateixa recepta. L’autopista cap a la recentralització que volen les tres dretes li ha permès mostrar-se com l’únic aspirant que respecta l’autogovern i vol diàleg. Planteja una dicotomia entre ell o un 155 permanent, rebutjat per una amplíssima majoria de catalans. Però a l’hora de donar contingut a la seva proposta, s’ha contagiat de la involució que vol la dreta i ha esmenat el seu propi ideari. El seu programa de les primàries abraçava la plurinacionalitat i reconeixia Catalunya com a nació. Ara, en lloc de mantenir-lo, l’ha buidat de contingut i ofereix una recepta que, en essència, és calcada a la de Mariano Rajoy: un “diàleg” sense concrecions, limitat per la Constitució, i un “no és no” o “mai és mai” a la independència i al referèndum. Tot i així, a diferència del seu antecessor, es veu amb cor de demanar el vot prestat independentista, per pura comparació amb el mal major. Sánchez ha fet un viatge al passat, amb un discurs més còmode que li fa somiar amb ampliar pel centre la majoria però que, com va mostrar l’era Rajoy, posa el conflicte català en una via morta que amenaça l’estabilitat política espanyola.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF