Vens loteria? Posa un pallasso a la teva vida
BarcelonaCarles Núñez ha baixat de casa seva, al carrer Pujades, a l'administració de loteria 214 per animar la parròquia. Han venut una sèrie de la grossa però l'ambient sembla extraordinàriament normal. A la cantonada amb Espronceda hi ha un campionat de petanca en marxa. L'equip del Bar Bruxas juga contra el CP Poblenou. Ignoren la concentració de periodistes davant de l'administració de loteria que tenen a 20 metres. "És que en Pere -el propietari de l'administració- és molt tranquil. Sembla que l'afectin els fums de la marihuana que venen aquí al davant", fa broma Núñez apuntant a un pis on hi ha un club de cànnabis. Pere Magrinyà confirma que ell no està fet per a la disbauxa. Sort en té de Núñez, més conegut com el Pallasso Charlie.
La vorera està mullada de cava El Pujolet. Magrinyà, vestit de menestral endiumenjat, ha donat 50 euros a Núñez perquè compri el cava. Núñez, cabells despentinats i rinxolats, folre polar de color butà, ha creuat el carrer i al Bar Grana y Oro, regentat per un xinès, ha comprat l'alcohol. El xinès s'ho mira, satisfet del negoci que ha fet. Els fotògrafs i els càmeres de televisió també fan un cafè al Grana y Oro. Núñez és l'encarregat d'obrir les ampolles i ruixar els periodistes -n'hi ha més que de curiosos-. És l'encarregat de cridar, de fer gresca, de cantar i animar les jubilades que s'hi acosten amb lletres picants. La més celebrada és una nadala que diu així: "Si quieres ver lotería bájame los pantalones y saldrá el gordo con dos aproximaciones ". Núñez és pallasso. S'hi ha dedicat 35 anys amb el nom artístic de Charlie. També ajuda a la peixateria de la família de la seva dona, la peixateria Montía. "Cent cinquanta anys venent peix. Cinc generacions de peixaters. Ens coneix tothom. Pregunta per l'avi Mariano, els més grans el recorden venent seitons pel barri amb el carro". Al pallasso Charlie no li ha tocat la grossa, i li hauria anat bé: té dos fills i està a l'atur, cobra un subsidi de poc més de 400 euros. Ho compagina amb feinetes a la peixateria. El Charlie ha baixat a l'administració de Magrinyà perquè els veia massa seriosos i estava convençut que si no hi havia una mica de disbauxa el carrer Pujades "no sortiria a la televisió i a Madrid diran que els catalans molt parlar d'independència però són uns avorrits".
El Charlie no para. Anima a tothom, petoneja les senyores i fa broma amb els magribins. Passen les hores i el Charlie fa més i més olor d'alcohol. S'engresca tant que és ell el protagonista de l'esdeveniment. Magrinyà i la seva dona passen a un segon pla i Núñez concedeix entrevistes a televisions i diaris. "Això no ho posis, eh?", em demana quan entén que potser ha parlat massa. Núñez i un amic fan veure han guanyat la grossa i miren de trobar representants dels bancs a la recerca de clients. Però els homes de negre de les finances no han comparegut perquè els guanyadors tampoc hi són. Al quiosc del costat hi ha un cartell de la Grossa catalana. La capgròs s'ho mira somrient. D'aquí una setmana li tocarà a ella jugar amb la il·lusió del poble.
