Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

El triomf del talent i de l'esforç

QUAN UN ESPORTISTA aconsegueix una gesta com la que va fer ahir Rafel Nadal -entrar en la història com l'únic tennista que ha guanyat vuit Roland Garros, un dels Grand Slams més complicats-, tot el poble se sent el triomf com a propi. Ja ho feien els antics grecs amb els seus atletes, a qui lloaven amb una corona de llorer, i ara es fa també amb recepcions i homenatges que serveixen, de passada, per apujar l'autoestima del lloc d'on és originari el guanyador. En el cas de Nadal, en podrà fer moltes, perquè uns els lloaran com a espanyol, per això hi va anar ahir el príncep Felip; d'altres, com a mallorquí, d'aquí la presència ahir a París de José Ramón Bauzá; i d'altres, com a manacorí. Val a dir que la no presència a París del batle de Manacor per estalviar despeses innecessàries al municipi és molt lloable perquè, a més, per la tele ja es veia prou bé, el partit. El més bonic de tot, però, no és només l'alegria per la justa i merescuda victòria d'un compatriota, sinó també que aquest orgull serveix d'exemple per als infants i els joves. Aprenen, a través d'ell, que el talent és admirable, però que si al darrere no hi ha molt d'esforç i voluntat, serveix de poca cosa. Rafel Nadal és un dels grans tennistes de la història que, a més d'un enorme talent, ha estat constant i mai no ha deixat de fer feina per millorar el seu estil i la seva tècnica. S'ha esforçat al màxim per superar lesions i moments baixos, i així ha entrat en la història i la llegenda. Es mereix els reconeixements que de ben segur li faran perquè ens fa sentir a tots plegats una mica millors.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF