El peix de Babel i el B2 d'anglès

LES ACADÈMIES d'idiomes faran l'agost aquest estiu. Hi ha una allau de professors que es volen treure el B2 d'anglès, el nivell mínim que s'exigeix per poder impartir assignatures en aquest idioma el proper curs a Primària i Secundària. Tot i les mesures de pressió i protesta contra el Decret de trilingüisme (TIL), molts docents s'han posat les piles i s'estan preparant a fons per si de cas al final han d'acabar fent classes en una llengua que, com es veu, la majoria no domina. Més de la meitat de centres asseguren que no tenen docents formats, encara que la Conselleria ho nega i, a més, ofereix professors -quin luxe!- als centres que així ho demanen. També s'han multiplicat per set les places d'anglès a les escoles oficials d'idiomes i s'han oferit beques de dues setmanes per fer cursos d'immersió a l'estranger. Que bé! Tant de bo tot plegat serveixi per fer pujar el nivell d'anglès dels docents i en el futur de tots els joves. El dèficit d'anglès del nostre país s'hauria d'aconseguir eradicar perquè en aquest món global és una eina imprescindible de supervivència. Tanmateix, per pròpia experiència, he de dir que ni un curs d'un mes ni una immersió de dues setmanes seran prou i la inversió en formació haurà de ser més llarga. Llevat, és clar, que la Conselleria aconsegueixi una arma secreta, el "peix de Babel", que s'inventà Douglas Adam en la seva divertida trilogia de ciència-ficció Guia de l'autoestopista galàctic. Introduït per l'orella, traduïa tots els idiomes sense esforç. Hi he somiat tota la vida.