Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

La normalitat és una bona nova

ESTAM TAN acostumats a les males notícies que sorprèn quan et trobes gent que no es queixa o que, fins i tot, està contenta amb la feina que té i amb la manera com li van les coses. Una professora d'institut, per exemple, que ha treballat de valent durant tot el curs, però que finalment veu com la feina feta té resultats i que fins i tot ha pogut aplicar els coneixements pedagògics adquirits anys enrere a la pràctica docent del dia a dia. És veritat que és més fàcil estar content quan ja s'albiren les vacances, però hi té molt a veure la satisfacció personal de saber que ha valgut la pena que durant mesos un s'hagi capficat a fons en la feina per mirar d'assolir el màxim d'excel·lència sacrificant els amics i quasi bé la família. I és reconfortant veure que la conversa pot ser llarga sobre temes educatius sense necessitat de parlar només de vagues, queixes, manifests i crítiques als nous plans educatius, per molt criticables que siguin. Hi ha molta gent així, satisfeta amb el que fa, contenta del que té i conscient que la seva responsabilitat és posar-hi entusiasme, temps i esforç per fer-la el millor que sap i que pot. Gent que no es disculpa per tenir una feina que li agrada i que no necessita haver de posar per davant sempre com de malament que està tot i com de privilegiats que són per poder treballar i que el paguin. Passa massa sovint que sembla indecent que algú confessi que viu bé o que li agrada el que fa, com si fos un greuge pels altres. Exceptuant-ne els banquers, això és normal, o almenys ho era. Recuperar la normalitat són bones noves.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF