Les Balears volen els cèntims dels envasos
PalmaLa llet quedarà exclosa finalment del nou impost sobre els envasos que està tramitant el Parlament de les Illes Balears. El mateix Partit Popular, després de l'allau de queixes, ha presentat una esmena per treure aquest producte de primera necessitat de la llista d'envasos als quals s'aplicarà la nova taxa. En canvi, l'aigua embotellada, que es consumeix també per necessitat donada la mala qualitat general de l'aigua corrent a les illes, sí que és a la llista. També les llaunes de refrescos i els tetrabrics de sucs de fruita.
"Hem fet un estudi en què s'ha avaluat que l'impacte d'aquest impost sobre els envasos suposarà un cost per a una família mitjana d'entre 315 i 400 euros a l'any", explica Josep Mayol, portaveu de l'associació de superfícies comercials balears (Asodib), que explica que tots els afectats han creat una plataforma des de la qual ja preparen mesures judicials i de pressió per evitar l'aplicació dels nous impostos. "Tot el sector està preocupat perquè es té por que sigui la punta de llança i que després s'apliqui un impost similar en altres comunitats", afegeix.
Oposició i empresaris, d'acord
Els empresaris s'han aixecat en peu de guerra i això té descol·locat el PP, que fa una setmana va veure com una vuitantena de representants d'associacions i empreses assistien al ple del Parlament on es debatien les esmenes a la totalitat de la nova llei, que preveu impostos sobre els envasos, sobre el lloguer de cotxes i sobre les superfícies comercials. Els mitjans balears qualificaven de fet històric que el sector empresarial, l'aliat natural dels populars, xiulés el conseller i aplaudís amb ganes una esquerra que clamava contra uns tributs que convertiran les Balears en una de les comunitats amb un cost de la vida més alt de l'Estat si s'hi afegeix també la insularitat.
Tot i que els tres nous impostos s'apliquen amb una justificació mediambiental -es venen com a impostos "verds"-, el PSIB i la coalició MÉS han fet seus els arguments dels empresaris i s'hi oposen, entre d'altres raons, perquè els considen incoherents, exclusivament recaptatoris i poc efectius respecte a l'objectiu de la sostenibilitat. "Han fet bona l'ecotaxa", deia un empresari en referència a la polèmica taxa turística que va intentar aplicar el primer Pacte de Progrés de Francesc Antich i que es va tombar precisament per l'agressiva oposició dels empresaris turístics i el PP.
L'oposició veu poc justificable, per exemple, que es gravin les begudes però no els envasos de productes de neteja, més contaminants; o que la taxa s'apliqui només als cotxes de lloguer sense conductor i no a tots els vehicles o als més contaminants. Proposen com a alternativa una millora del finançament autonòmic, molt desfavorable per a les illes, o altres impostos progressius segons la renda o el grau de contaminació.
El PP es defensa culpant l'oposició de mala gestió quan estaven al govern. Segons insisteix Bauzá sempre que pot, va generar un deute de 6.160 milions d'euros, que suposa el pagament anual de 300 milions d'euros d'interessos. Amb les dràstiques retallades que estan provocant un creixent malestar social, especialment al sector educatiu i sanitari, el Govern Balear va aconseguir acabar el 2012 amb una reducció del dèficit públic de 2,36 punts. Per tant, gairebé complia les exigències de Madrid i tancava l'any amb un 1,8 %, segons va explicar el vicepresident d'Economia, José Ignacio Aguiló. L'objectiu per al 2013 és arribar al 0,7%, però ja queden poques partides on retallar.
El pressupost del Govern Balear (3.574.248.871 euros) ha baixat un 2,7% i això suposa uns altra tisorada a partides essencials com salut i educació. Amb els tres nous impostos i amb la pujada dels ja existents -com el cànon de sanejament d'aigües, que encarirà un 10% la factura, o l'impost de transmissions patrimonials-, l'executiu balear espera recaptar 135 milions d'euros, dels quals aproximadament la meitat provindrien de les noves taxes.
Des del Cercle d'Economia de Mallorca miren aquests números amb desconfiança. "En general tenim certs dubtes sobre els ingressos que estan consignats als pressupostos", comenta Tomeu Cantallops, portaveu de l'entitat, que és contrària a les noves taxes. "Hi ha partides apuntades, com 111 milions per a carreteres, que no estan consignades al pressupost de l'Estat, i els nous impostos seran difícils de gestionar". El Cercle veu difícil també que es puguin reduir 146 milions a l'IB-Salut. L'entitat calcula que en conjunt el deute de la comunitat és d'uns 6.700 milions d'euros, dels quals 900 correspondrien a proveïdors i altres organismes. "Amb aquestes xifres serà difícil complir amb el 0,7% del dèficit públic que demana Madrid", diu Cantallops. "Hi haurà gent que patirà molt si no hi ha també altres mesures".
