"Sóc el primer ministre de mentalitat més alemanya que ha tingut mai Itàlia", confessava Mario Monti la vigília de la cimera a la seu de la imponent delegació del land de Baviera a Brussel·les. De fet, un dels sobrenoms que es va guanyar durant els seus anys d'implacable comissari europeu va ser el de l' italià prussià . L'altre nom que l'acompanyava sempre era el de Súper Mario, però des de dijous a la nit Balotelli l'hi ha pres en un camp de futbol.
Només Mario Monti era capaç de convèncer la cancellera alemanya, Angela Merkel, del fet que "no es podia esperar eternament" per aturar la crisi del deute. A Brussel·les, l'italià sempre juga a casa. La seva credibilitat, després de tants anys, continua intacta. Tothom el coneix, i coneixen bé la determinació que té. Els dies previs a la cimera s'havien convertit ja en un duel entre la cancellera i el primer ministre. Com més s'enrocava Merkel, més va anar pujant el to d'un Monti cada cop més pressionat, als mercats i al Parlament.
El lideratge tecnòcrata
Monti és el cap d'un govern tecnòcrata que el novembre passat va acceptar engegar les reformes més dures que s'han fet a Itàlia en les últimes dècades. En aquests mesos de retallades i desgast econòmic, la popularitat del premier ha caigut, els partits que li van donar suport el qüestionen, Silvio Berlusconi amenaça de tornar a l'escena política i augmenta la pressió perquè hi hagi eleccions a la tardor. El professor, que ja vivia retirat en la vida universitària, no busca una carrera política i no és el primer cop que juga amb l'amenaça de llançar la tovallola. Ho va fer durant la negociació de la reforma laboral amb partits polítics i sindicats. "Si el país no està preparat, el govern pot plegar", va advertir. Dimarts passat va tornar a coquetejar amb la renúncia, però, per intentar calmar els ànims locals, Monti va prometre que marxava a Brussel·les decidit a aconseguir un acord favorable. I ho ha fet.
El sempre mesurat Monti estava satisfet ahir. Amb elegància, l'italià va reconèixer una doble satisfacció -per la cimera i el futbol-, va estendre la mà a Mariano Rajoy i va agrair el suport de François Hollande. Només una de les seves frases va sonar a retret: "El més important és el desbloqueig mental". Merkel es devia sentir molt sola.
