La resposta del carrer
DRETS. Les dones de negre han tornat als carrers de Polònia. Milers de persones van desfilar divendres a Varsòvia i a altres ciutats del país contra l’últim intent del govern de retallar, encara més, una de les lleis d’avortament més restrictives de la Unió Europea. “Les dones som éssers humans”, deia una de les pancartes. Uns éssers humans que, una vegada més, veuen com es fa política amb els seus drets. Com la pressió de l’Església catòlica ha portat el Parlament a reobrir la llei per intentar eliminar el supòsit de malformació del fetus que avui en dia explica el 95% dels casos d’interrupció de l’embaràs en aquest país. El comissionat de Drets Humans del Consell d’Europa ha advertit que aquesta nova restricció vulneraria el compliment de la legislació humanitària internacional per part de Polònia, però al govern ultraconservador de Llei i Justícia tant li fa. La seva missió està per sobre dels drets. L’objectiu és “eliminar patologies socials”. “Per difícil que sembli, és necessari portar la societat polonesa a un equilibri i a una igualtat. Aquest és un requisit previ per a una democràcia i un estat de dret funcionals”, deia el líder i ideòleg de Llei i Justícia, Jaroslaw Kaczynski, en una entrevista després de la victòria electoral del seu partit. Primer el control social i després l’estat de dret. És la croada governamental per restaurar uns valors conservardors i catòlics que consideren tradició en un país aferrat a la seva idea d’identitat nacional. Obsessions fetes llei en una democràcia sota deriva autoritària.
IMPUNITAT. El carrer contra una llei injusta o contra el poder d’un lobi que controla voluntats polítiques i negocia amb la seguretat dels més vulnerables. Per això Washington va viure dissabte una manifestació històrica contra la violència de les armes en la Marxa per les nostres vides. 800 protestes arreu dels Estats Units i en moltes ciutats del món. Contra un president convençut que la resposta als tirotejos sagnants que es repeteixen a les escoles és armar els mestres. Una generació amenaçada pel poder de les armes ha decidit desafiar la impunitat de l’Associació Nacional del Rifle. L’angoixa de joves, de nens i nenes que creixen amb la por de poder ser víctimes d’armes de guerra a les aules, en un concert, al cinema o en uns grans magatzems, davant el legislatiu que els hauria de protegir i que, en canvi, s’empara en una esmena constitucional redactada a finals del segle XVIII. Una frase llarga, de 27 paraules, refugi d’una indústria i un comerç que defugen responsabilitats legals i socials.
POLÍTICA. Protestes pacífiques per fondre la indignació en abraçades. Com les de divendres a la nit arreu de Catalunya contra uns empresonaments construïts sobre un relat de violència que no va existir; contra una política dimitida en favor d’un jutge del Tribunal Suprem. Però la resposta a les emocions és la política. Cal denunciar però també aconseguir majories reals, necessàries per avançar. “La primera víctima d’un conflicte no és la veritat, és el matís”, deia dissabte el reporter Plàcid Garcia-Planas en una conversa sobre el periodisme en territori de guerra al festival MOT de literatura a Olot. Abans de perdre la veritat, es va perdre el matís, l’empatia, la voluntat d’escoltar i intentar entendre. Cal recuperar tots els matisos.
El carrer és l’altaveu que alerta d’una democràcia en risc. La denúncia que hi ha seguretats personals i drets individuals amenaçats. Els canvis venen per la política.
