Opinió
Misc 02/01/2011

Una presidència incòmoda

i
Carme Colomina
2 min
Constitucional, UE

Viktor Orbán és un dels homes forts d'aquesta Europa que es deixa temptar pel populisme. Des de la seva victòria electoral el mes d'abril passat, amb una majoria de dos terços sense precedents en la història de l'Hongria post-comunista, el primer ministre Orbán ha desafiat tots els poders de l'Estat. Ha qüestionat la jurisprudència del Constitucional en matèria financera. Ha començat a reescriure lleis a mida. S'ha enfrontat amb Brussel·les per les dures condicions que li imposen per reactivar la primera de les economies de la UE que va haver de ser rescatada pel FMI. Ha nacionalitzat fons de pensions privats i ha imposat taxes extraordinàries sobre les grans multinacionals presents al país, que ja han denunciat la mesura a la Comissió Europea. L'últim cop ha estat un atac a la llibertat d'expressió. La imposició d'un nou òrgan, en mans de membres del seu partit Fidesz, per controlar els mitjans de comunicació ha provocat una dura condemna per part de l'OSCE, Amnistia Internacional i governs com el d'Alemanya, el Regne Unit o Luxemburg. Els grans diaris del país van sortir fa uns dies amb una pàgina en blanc per denunciar la censura que patiran a partir d'ara. Brussel·les, però, no bada boca. Conté la respiració i recorda tímidament que les presidències rotatòries avui tenen un paper secundari. Potser sí que Viktor Orbán quedarà en segon terme a les cimeres i no farà viatges oficials en nom de la UE, però la presidència de torn té un paper crucial com a negociadora de totes les iniciatives legislatives comunitàries que es vulguin aprovar en els pròxims mesos.

Europessimisme

El problema és de percepcions. Per a Orbán -a qui els més crítics comparen amb Berlusconi- aquest nou joc de forces és senzillament l'autoafirmació d'una Hongria que, per primera vegada després de dues dècades de democràcia, consolida la seva capacitat d'autodeterminació. Des de l'exterior, Budapest arrossega l'etiqueta d'euroescèptica. Berlín o Londres acusen el govern conservador d'Orbán de debilitar una Unió Europea que pretén donar lliçons de democràcia als seus veïns mentre alguns dels seus membres violen la llibertat d'expressió i la independència dels poders de l'Estat. Els hongaresos -explicava fa poc un professor de la Universitat Europea de Budapest- encara se senten europeus de segona, els outsiders dels insiders . Membres d'una Unió que no els mira com a iguals. Es perceben com un país petit a mercè dels grans estats que prenen les decisions. No és euroescepticisme -deia-, és pessimisme.

stats