Publicitat
Publicitat

La política exterior dels ministres sense estat

Flandes, el Quebec i Escòcia despleguen estratègies diferents per actuar al món

Les agendes exteriors no són matèria exclusiva dels estats. Les regions amb poder legislatiu també fan diplomàcia. Cadascuna de manera diferent, a partir de les competències que tenen cedides i amb més o menys tibantor amb les capitals federals. Flandes fa més de trenta anys que organitza i amplia el seu aparell de política exterior. Escòcia, poc més d'una dècada.

David Criekemans, politòleg de la Universitat d'Anvers, considera que aquesta diplomàcia ha passat per diverses fases. Al principi es primava "la promoció econòmica per atreure inversions, i la promoció cultural o identitària". Ara es viu una tercera onada -sosté Criekemans- en què els governs regionals aposten per crear "estructures administratives i fixar prioritats geopolítiques". En aquesta lliga, els flamencs tenen molt avantatge.

Flandes

Cos diplomàtic, ambaixades i tractats internacionals

Els flamencs representen el 60% de la població de Bèlgica i són majoria al govern federal, així que cada cop que Flandes ha volgut guanyar competències només ha hagut de proposar a l'executiu belga la reforma d'un estat que no ha parat de descentralitzar-se. El gran salt endavant de la política exterior flamenca, però, es va viure als anys 90, quan van guanyar poder per firmar tractats internacionals. Des d'aleshores la seva presència al món es va multiplicar. Tenen mitja dotzena d'acords de cooperació bilaterals amb estats de la Unió Europea, Xile i Sud-àfrica, onze ambaixades arreu del món i un cos diplomàtic amb estatus i passaport oficial reconegut pel govern federal belga.

Escòcia

Europa com a prioritat i entesa entre Londres i Edimburg

La política internacional escocesa viu un moment de canvi. Edimburg va recuperar poders propis el 1999, però, en matèria de representació a l'exterior, sempre ha primat la coordinació amb Londres. Escòcia té oficina pròpia a Brussel·les i fa més d'una dècada que té dret a participar en els Consells de Ministres europeus en nom del Regne Unit. Però l'arribada del Partit Nacional Escocès al poder, el 2007, ha canviat el discurs oficial i ha intensificat la presència als Estats Units i el Canadà.

Quebec

Presents al món des de la

Guerra Freda

"Els quebequesos no ens reconeixem en la política estrangera canadenca", assegurava fa poc la primera ministra del Quebec, Pauline Marois, a París. Tot i això, l'Assemblea Nacional del Quebec va aprovar una llei el 2002 que els dóna poder per ratificar o no qualsevol acord internacional que firmi el govern del Canadà i pugui afectar els interessos de la província francòfona.

El Quebec fa gairebé mig segle que du a terme política exterior. Té una trentena de representacions arreu del món i un pressupost anual de 350 milions de dòlars canadencs per a les relacions internacionals.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF