Una periodista jove, una de les veus de la revolta a Twitter

El Caire.La revolta d'Egipte va néixer dels joves i va créixer amb les noves tecnologies. Ethar El-Katatney només té 22 anys i és una de les veus d'aquestes protestes que retransmet minut a minut a través de Twitter, per als egipcis i per a la resta del món.

Quin és el teu paper a la revolta?

El que vull és explicar el que de veritat passa sobre el terreny. Els mitjans de l'Estat manipulen la realitat. Amaguen la informació i falsegen els fets. També és una manera de protegir-nos. A la gent de la plaça Tahrir els ajuda saber què està passant. Si arriba menjar o si ens intercepten els medicaments. Cal denunciar què està passant. Això ajuda tant a dins com a fora d'Egipte.

El govern va ser molt dur amb els joves d'aquesta protesta, a qui va acusar d'estar defensant només interessos privats, dient que no representen el futur d'Egipte.

No hi ha cap líder en aquesta protesta. Ningú ens diu què hem de fer i això ens dóna més credibilitat. El règim sent la necessitat de parlar perquè tem l'escalada que hi pot haver aquest nou divendres de pregària. Gent de tot el país està arribant al Caire. Així que el govern recorre a aquestes tàctiques per distreure l'atenció de les protestes. És ben clar que els atacs de dimecres contra la plaça Tahrir eren orquestrats. Des d'aleshores, la tensió ha augmentat. S'assetja tothom. Ahir van detenir un bloguer amic meu. Han atacat periodistes. És molt perillós.

Un dels precursors d'aquesta revolta, el Moviment 6 d'Abril, ha batejat aquesta nova jornada de pregària com "el dia de la caiguda".

Pot ser el xoc definitiu. El que va passar dimecres va ser només un assaig. Si realment haguessin volgut calmar els ànims, ho haurien fet després del discurs de Mubàrak, però la resposta va ser la contrària.

I la pressió exterior?

Totes aquestes declaracions sobre una transició ordenada del poder en el fons no diuen res de concret. La Casa Blanca està extremament callada. Els únics que donen la dimensió real del que passa són els mitjans, per això s'han posat tan nerviosos i s'ha creat una mena de paranoia contra els periodistes. Ahir va ser un dia de molta por. De totes maneres, tot s'ha accelerat a tanta velocitat que no m'atreveixo a dir què passarà. Fa dues setmanes no hauria imaginat que estaríem així, i no tinc ni idea d'on serem d'aquí dues setmanes.