12/04/2020

Guanyadors i perdedors d’una crisi

3 min

Efectes. Soc incapaç encara de donar per acabada la hiperglobalització. El món se’ns ha aturat i fragmentat. El comerç planetari ha quedat interromput i la dependència de centres industrials llunyans ha augmentat la nostra vulnerabilitat en plena urgència. La suposada eficàcia econòmica de la deslocalització ha estat ben poc eficaç quan els materials de primera necessitat havien de venir de països en confinament. I els efectes de les retallades públiques imposades com a recepta contra la crisi econòmico-financera del 2010 incrementen avui la cruesa del virus.

La pandèmia del covid-19 ha amplificat tots els debats ja existents: sobre la necessitat de repensar la globalització; la importància vital dels serveis públics; les temptacions autoritàries de governs que venen l’amenaça permanent; l’empremta de l’aturada econòmica en l’emergència climàtica; els conceptes de solidaritat, d’obediència i de consciència global; les capacitats de control dels sistemes polítics, i els argumentaris populistes. Tot està en qüestió. Tot ha agafat una nova dimensió.

El filòsof britànic John Gray escrivia ahir a El País : “Això no és una ruptura temporal d’un equilibri que, en cas contrari, seria estable. La crisi per la qual estem passant és un punt d’inflexió en la història”.

Evidències. “Aquest període ens ha ensenyat molt. Moltes certeses i conviccions seran escombrades”, deia fa uns dies Emmanuel Macron. El president francès parlava de “l’endemà d’haver guanyat”, de com aquesta crisi ens hauria canviat i de “totes les conseqüències” que en trauríem.

Però ¿quant de temps durarà aquesta consciència adquirida de la nostra fragilitat, de la necessitat d’abraçar-nos i de solidaritats col·lectives un cop s’acabi el confinament? ¿Com serà la recuperació de l’espai públic en ple daltabaix econòmic? Encara no podem imaginar els costos reals que l’epidèmia pot arribar a assolir en els països més pobres, on no hi ha sistemes de salut capaços d’afrontar els xocs. De moment només podem intuir, i confiar que sabrem construir sobre les evidències d’aquesta crisi: la insostenibilitat d’un creixement econòmic que ha quedat interromput, els efectes de les desigualtats, la nitidesa de l’empremta ecològica i la “disfuncionalitat” de la relació entre les grans potències globals, que ens pot portar a una derrota col·lectiva, com advertia el secretari general de l’ONU, António Guterres.

Aprenentatges. Quin nivell de cooperació o de governança global hi haurà per sortir d’aquesta crisi? Fins on arribaran l’impacte econòmic, el xoc energètic i els possibles canvis en les cadenes de valors que ara tot just comencem a admetre? ¿És una victòria el reforçament de poders d’un estat per gestionar la derrota segura de milers de morts i els esforços heroics d’una sanitat que ja havia hagut de batallar amb anys continuats de retallades pressupostàries?

En aquesta crisi no hi ha guanyadors. De moment, hi ha intents grollers de capitalitzar determinades gestions i narratives i vendre-les com una victòria. Hi ha beneficis econòmics per a les grans plataformes digitals i canvis en les hegemonies de poder, que basculen, per ara, en favor d’aquells estats que han aconseguit imposar un control físic i digital sobre la seva població. Però no hi ha res tancat. No som a l’endemà. La pandèmia és un fenomen global que estem afrontant a partir d’un munt de decisions individuals i col·lectives. I cadascun d’aquests passos ens està definint. L’única victòria possible rau en què estem disposats a aprendre i a canviar.

stats