11/10/2020

Les divisions territorials de la pandèmia

2 min
Les divisions territorials  de la pandèmia

CONTRADICCIONS. La pandèmia s’ha convertit en una prova de força territorial. En un xoc entre governs, entre països i visions del món. És un canvi d’equilibris, encara incert, que buida centres urbans, empeny diàspores i revaloritza espais i retrobaments amb altres maneres de viure. Amb la segona onada del coronavirus campant per Europa, el suposat retorn a la normalitat ha tornat a quedar en suspens i les perspectives de recuperació van marcant, cada cop més, les noves línies divisòries que permeten a aquells països amb capacitat d’estimular l’economia i mantenir els contagis mínimament sota control anar ampliant distàncies amb l’Europa mediterrània -sobretot, França i Espanya-, atrapada per la urgència permanent.

La segona onada de contagis s’ha omplert de contradiccions. Els consensos dels primers confinaments s’han debilitat. La feblesa dels governs augmenta al ritme dels nous positius, i les incerteses econòmiques, laborals i socials s’allarguen. Els que tenen més capacitat econòmica -com Alemanya- tiren de despesa pública, mentre els diners que haurien de venir de la Unió Europea continuen encallats en una altra negociació impossible a Brussel·les. I sobre aquesta promesa, encara immaterial, es van construint propagandes governamentals i enfrontaments territorials pels diners d’un programa d’ajuts que no sabem quin cost real tindrà, perquè la llista de condicions s’endureix a cada nova discussió.

REVOLTES. Els desequilibris territorials s’eixamplen i les incapacitats governamentals es fan més evidents. A Boris Johnson li ha esclatat una revolta al nord d’Anglaterra. Les receptes erràtiques del primer ministre britànic, acompanyades de centralisme i ineficàcia, han engrandit la distància entre Londres i el nord del país.

El referèndum del Brexit ja va dibuixar gràficament les línies divisòries territorials que acabarien decidint el futur del Regne Unit. Ara una altra divisió nord-sud està emergint en aquesta nova fase de la pandèmia. Una revolta, amb l’alcalde de Manchester i altres líders regionals al capdavant, que denuncia el diktat d’un govern que imposa mesures sense consultar el territori, només preocupat -diuen- pel que publica la premsa. Al final, Downing Street, per calmar els ànims, ha decidit donar més poder als ajuntaments en la gestió de la identificació i el rastreig de casos a nivell local.

FEBLESES. Aquell retorn d’uns estats empoderats per l’emergència que semblaven ressorgir els primers mesos de la pandèmia s’ha convertit avui en l’espectacle de governs que malden per imposar una certa coherència interna. El sainet de Madrid és la imatge més grotesca de com el coronavirus ha amplificat mals antics; desigualtats territorials; falles estructurals que ara esclaten sorollosament. Aquest Madrid, que, segons la seva presidenta, era (i és) Espanya, ha demostrat que, de tant alimentar la capital amb concentracions de poder, de diner i d’argumentaris patriòtics, ha acabat convertit en el veritable problema d’Espanya.

La pandèmia no ha reforçat els estats. Només va afermar, per un moment, la capacitat d’imposar mesures governamentals sobre una societat espantada.

stats