Misc 24/06/2012

El capità del 'Titanic'

i
Carme Colomina
2 min
La bandera de la Unió Europea oneja a l'exterior del Parlament d'Alemanya a Berlín.

"Això és com el Titanic : no se salvaran ni els passatgers de primera classe", advertia el ministre de Finances italià, Giulio Tremonti, ara fa un any. Era el juliol del 2011. La Unió Europea acabava de tancar una altra cimera d'emergència, que creia decisiva, i anunciava que rescatarien Grècia per segona vegada. Un altre cop, una victòria cantada abans d'hora, sense haver escrit la lletra petita, ni haver mesurat la reacció dels mercats, que ja intuïen que els Vint-i-set encara trigarien mesos a donar forma al nou paquet d'ajudes per als grecs. Només uns dies després de la reunió a Brussel·les, el 8 d'agost, en plena turbulència financera mundial i amb Angela Merkel de vacances al Tirol, el Banc Central Europeu va haver de sortir a corre-cuita a comprar bons italians i espanyols. La crisi s'estenia a la tercera i la quarta economia de l'euro.

Un any després, la UE anuncia una altra cimera clau, el 28 i el 29 de juny, per accelerar la integració dels països de l'euro. Els mercats desconfien. Des de la victòria de François Hollande fa un mes i mig, el president francès i la cancellera alemanya es truquen, parlen, però no s'entenen. París vol reforçar la unió econòmica. Berlín, primer, vol garantir més unió política. "El marge de maniobra és limitat", es lamentava aquesta setmana el president de l'eurogrup, Jean-Claude Juncker.

Un any després, el forat grec és inabastable. Espanya negocia el rescat de la banca. França i Bèlgica -fins fa poc passatgers de primera de la moneda única- demanaven dijous més flexibilitat per a Grècia, que ja té l'aigua al coll. Però Angela Merkel és qui dirigeix la maniobra impossible, i creu que encara hi ha temps. Tremonti es deu recordar un altre cop aquests dies del vell capità Edward J. Smith, que va morir amb el Titanic .

stats