La batalla per l’estat de dret a la UE

Escolta aquí l'article de Carme Colomina

TRINXERA. L’odi es construeix i s’alimenta i, fins i tot, es pot arribar a normalitzar. Szilárd Demeter és el director d’un museu hongarès, assessor ministerial i figura clau de la guerra cultural del primer ministre Viktor Orbán. Dissabte, en un article sobre l’exigència de respectar l’estat de dret per accedir als fons europeus, Demeter va escriure que les societats obertes i multiculturals emanen un “gas verinós que amenaça la forma de vida europea” i va afirmar que “Europa és la cambra de gas de George Soros; [i els hongaresos i polonesos] som els nous jueus”.

Vint-i-quatre hores després, davant les protestes per antisemitisme, se’n va retractar. Però des del govern d’Orbán es van negar a respondre a l’agència Reuters, que els demanava si compartien o no les opinions de Demeter.

El silenci també pot legitimar. Tot contribueix a abonar la desconfiança. A vestir relats, victimitzacions o desafiaments. Varsòvia i Budapest estan decidides a mantenir el seu veto als pressupostos de la Unió Europea i al fons postpandèmia si es condicionen al respecte a l’estat de dret. Ho van confirmar dijous en roda de premsa conjunta l’hongarès Viktor Orbán i el seu homòleg polonès, Mateusz Morawiecki.

ESCENARIS. La crisi europea entra en una nova dimensió. Aquest cop es fa difícil imaginar un pedaç a l’estil Brussel·les que permeti a tothom sortir declarant-se vencedor. No hi ha terme mitjà. La UE no es pot permetre cedir al xantatge d’Hongria i Polònia. Aigualir el respecte a l’estat de dret suposaria sentenciar qualsevol final digne per a aquesta crisi. Reforçaria el poder del veto i obriria una escletxa encara més profunda, no només entre els estats membres, sinó també a les institucions comunitàries, perquè, segur, el Parlament Europeu clamaria contra qualsevol concessió a uns governs en plena deriva autoritària.

L’enfrontament encara podria anar més enllà si es converteix en una guerra oberta entre socis. Aquest dimarts el Parlament holandès votarà una moció per demanar al govern de Mark Rutte que denunciï Polònia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per amenaces a l’estat de dret. Els diputats diuen que “la Comissió Europea ha fracassat” en la defensa dels Tractats i proposen que l’executiu holandès busqui la complicitat d’altres governs per emprendre una investigació i accions judicials contra Polònia i Hongria.

A Brussel·les ja s’especula amb fórmules imaginatives per tirar endavant el fons de recuperació de la pandèmia sense comptar amb Varsòvia ni Budapest, per exemple considerant-ho un acord entre els 25 governs restants -o com una cooperació reforçada en la qual no participarien ni Hongria ni Polònia, que es quedarien sense accés a aquests fons-. Però això no valdria per aprovar el pressupost comunitari per als pròxims 7 anys, perquè cal unanimitat.

EROSIÓ. Fins i tot si els 750 mil milions d’euros són imprescindibles per suportar els efectes econòmics i socials de la crisi del coronavirus, sacrificar la protecció dels drets deixa la UE, cada cop més, sense legitimació democràtica.

Varsòvia i Budapest són la punta de l’iceberg. La seva deriva autoritària ha estat alimentada des de la connivència política de partits i governs afins. L’erosió de l’estat de dret és un problema europeu: en l’entramat de corrupció, crim i aliances mafioses que sacsegen Malta o Bulgària; en les amenaces a la llibertat d’expressió a Romania, Txèquia o França, on es multipliquen les protestes al carrer per la percepció d’una pèrdua continuada de drets; en l’“anomalia institucional” d’un Consell General del Poder Judicial espanyol bloquejat i polititzat -com ha denunciat la Comissió Europea-; en la normalització de la xenofòbia i la conculcació de drets dels migrants, o en la persecució dels drets sexuals i reproductius de les dones a Polònia.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF