2019, l’any de les resistències
OFENSIVA. És el títol de l’últim àlbum dels britànics Idles: Joy as an act of resistance (L’alegria com a acte de resistència). Punk rock contra la deriva política. The Guardian va publicar fa uns dies una tria dels millors cinquanta àlbums del 2018 i els Idles hi apareixen en el número 6. Em va atrapar el títol. És com “fer una purga de la toxicitat de l’any en una ventada reprimida de bateria i guitarres”, deia el diari. El Brexit, el debat sobre la immigració, la cultura de la violació i la violència, l’espectacle d’un país dividit davant un futur incert, i l’humor i la crítica, cantada a crits però sense ira, com a resposta a tanta vulnerabilitat.
L’alegria com a resistència per a un any en què haurem de reforçar, encara més, la contestació. Aferrar-nos a certeses i a solidaritats. El 2019 “veurem com és de potent l’ofensiva per erosionar les institucions de l’ordre internacional, la democràcia, la dignitat i també els drets socials i laborals que moltes societats consideraven adquirits”, adverteix el CIDOB en el seu document de previsions per a l’any que ve, però també serà el moment de mesurar “com és d’àgil i creativa la capacitat de resistència, i, en aquesta pugna, sorgiran oportunitats”.
FETS. Contra les regressions dels Trump, Bolsonaro, Putin, Erdogan, Orbán o Salvini hi ha, cada cop més, moviments de resistència que s’organitzen.
Milers d’hongaresos s’han manifestat aquest mes a Budapest contra una nova llei laboral que permetrà als empresaris exigir fins a 400 hores extres anuals als treballadors per compensar la falta de mà d’obra en un país que ha decidit fortificar-se contra la immigració. Tota l’oposició, des de l’extrema dreta fins a l’esquerra, es va unir contra l’anomenada llei de l’esclau amb cartells a favor de la democràcia i cridant “Vik-ta-tor” (una barreja de Viktor i dictador ).
L’historiador Timothy Snyder, que va ser a principis de desembre a Barcelona, parlava de la “factualitat com a forma de resistència”. Els fets i la defensa objectiva de la realitat com a base per rebel·lar-nos contra tota forma d’autoritarisme, contra les estratègies de propaganda i les noves aliances per destruir la llibertat. Els fets són revolucionaris quan la retòrica política es construeix sobre la mentida.
ALTERNATIVES. Fets i solidaritat. La mobilització de les dones al Brasil contra el masclisme i l’homofòbia de Bolsonaro no va impedir la victòria electoral ni la polarització política d’una societat cansada de tanta corrupció. Però hi ha una nova resistència democràtica en marxa. Als Estats Units, per exemple, les dones compliquen la presidència de Donald Trump. Les eleccions de mig mandat celebrades el novembre passat als Estats Units ja van donar algunes pistes de quines alternatives electorals hi ha per intentar aturar aquesta tendència. Cal renovar propostes.
“La politització i les figures carismàtiques, combinades amb missatges positius i noves representacions -generacionals, de gènere, de classe i d’identitat- poden ser el millor trumfo per plantar cara a processos de replegament”, diu la reflexió del CIDOB. Contra la internacional populista de dretes, calen noves alternatives polítiques. A la Unió Europea n’haurien de prendre nota. La resistència ja no es pot limitar a defensar l’statu quo. Cal una nova agenda democràtica.
