18/09/2011

La Xina compra Europa

3 min
El primer ministre xinès, Wen Jiabao, saluda el ministre d'exteriors francès, Alain Juppé.

Fa deu anys no hi havia cap periodista xinès entre els centenars que cada dia ronden per la Comissió Europea a Brussel·les. Avui l'agència de notícies estatal de la Xina té una espectacular seu a peu de carrer, a tocar de les institucions europees, i es permet el luxe de tenir llogada una planta sencera d'oficines al nou centre internacional de premsa per si en algun moment la necessita. El China Daily , un diari que s'edita en anglès a Pequín, ha llançat una edició europea que es distribueix com a suplement de l' International Herald Tribune , el qual, malgrat fer d'embolcall, ha afegit un avís que especifica que no responen del contingut d'aquestes pàgines.

Fa una dècada, la Unió Europea es dividia entre els partidaris de liberalitzar l'entrada de productes xinesos i els que denunciaven la competència de les seves manufactures de baix cost. I en el debat polític apareixien tímides denúncies contra les violacions dels drets humans. Al març van expirar les mesures antidúmping que la UE havia imposat fa uns anys per restringir la importació de sabates fabricades a la Xina. Aquesta vegada, cap dels països tèxtils de l'Europa mediterrània va fer ni una mínima arrufada de nas.

Les tornes han canviat. Ja no és una Xina low cost , sinó la que compra el deute de Grècia, Itàlia i Espanya, la que gestiona ports, aeroports i bases logístiques arreu del continent. És la potència que ha invertit per salvar Volvo i Saab. La que ha passat de la còpia industrial a l'alta tecnologia, que ara la UE li ofereix de grat a canvi de liquiditat.

És la Xina que ja governa a l'Àfrica, on després d'una dècada controla bona part dels recursos naturals -petroli i mineria-, i copa l'obra pública. Línies ferroviàries a l'Aràbia Saudita, autopistes a Algèria, hotels de luxe al Sudan i l'estadi nacional d'atletisme de Moçambic. La Xina ja és el tercer soci comercial del Marroc. L'experiència africana i aquesta mateixa estratègia és la que despleguen a la Unió Europea.

Autopistes a Polònia

El govern polonès va adjudicar a una empresa estatal xinesa la construcció de la nova autopista entre Varsòvia i Lodz, que es paga amb fons comunitaris. L'empresa va portar tota la mà d'obra de la Xina. Al juny la constructora abandonava el projecte. La raó oficial era que els preus de les matèries primeres havien pujat tant que ja no els sortia a compte. El motiu extraoficial sembla que és la quantitat de lleis europees que incomplien, des d'immigració fins a seguretat laboral.

La UE, com els Estats Units, s'han llançat als braços d'aquesta Xina que ara es permet donar-los lliçons de gestió. El primer ministre, Wen Jiabao, els aconsellava aquesta setmana "una política monetària responsable" i que siguin més "valents" abordant les relacions amb la Xina "des d'un punt de vista estratègic".

I mentrestant, Europa, desconcertada. Un a un, es lliuren a la nova potència econòmica, posant el seu propi preu i oferint el que tenen a canvi. La UE sembla haver entrat en una competició interna per atreure inversió xinesa i amb cada pas d'aquesta expansió, els europeus -com a bloc- perden capacitat negociadora. Empetitida econòmicament, es va quedant sense força per exigir reciprocitat per les empreses europees que volen invertir a la Xina i topen amb els límits imposats per l'estat. El poder tou parla xinès, i fixa les normes.

stats