UN PAM DE MÓN

Volatilitat europea

El món europeu es desendreça. I no hi ha cap garantia -al contrari- que les urnes puguin rehabilitar les velles certeses

DESORDRE. En aquesta època de volatilitat electoral, les esquerdes europees es multipliquen. La UE s’ha convertit, cada cop més, en un terreny minat on les crisis diplomàtiques entre socis o la confrontació directa entre les capitals i Brussel·les marquen la nova normalitat de la vida política comunitària. De les picabaralles de consum ràpid a les estratègies de fons que estan canviant realitats i valors. De la retòrica cridanera que busca el soroll i la confusió a les decepcions profundes d’una part de la societat que no se sent representada.

El món europeu es desendreça. I no hi ha cap garantia -al contrari- que les urnes puguin rehabilitar les velles certeses. Els reptes no són electorals, són socials. Hi ha una Europa “cavall de troia” -com l’anomenava fa uns dies un veterà funcionari europeu- que “pretén canviar la UE”, disposada a construir nous consensos.

Segons un sondeig que publicava el diari La Stampa a principis d’any, un 44% dels italians estan a favor de tenir menys democràcia i més ordre. Aquest percentatge arribava fins al 64% entre els votants de la Lliga de Matteo Salvini i fins al 53% entre els votants del Moviment 5 Estrelles. És la Itàlia que ha desafiat políticament França posicionant-se al costat dels armilles grogues que es revolten contra Emmanuel Macron.

IMPLOSIÓ. Viktor Orbán ha començat la precampanya europea abans d’hora i ho ha fet ressuscitant vells enemics i apuntant directament a la UE. Amb l’eslògan “Tens dret a saber el que es prepara a Brussel·les” i la imatge del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, i la del milionari George Soros, la campanya -amb cartells, anuncis a la premsa i posts a la pàgina de Facebook del govern hongarès- insinua una conxorxa entre l’executiu comunitari i el magnat nord-americà (la bèstia negra de la retòrica populista d’Orbán) per obrir les portes d’Europa a la immigració descontrolada.

Juncker portava mesos denunciant que la formació d’Orbán, el Fidesz, ja no podia seguir formant part del Partit Popular Europeu perquè l’antisemitisme, la destrucció de la separació de poders, la persecució d’ONGs i la utilització política de la immigració que fa el govern de Budapest l’allunyen dels valors fundacionals de la UE. La connivència que la democràcia cristiana ha regalat a Orbán durant tots aquests anys s’ha esgotat. La resposta del primer ministre hongarès ha estat carregar contra els “tontos útils” dels seus companys de files que el critiquen, però, mentrestant, ja sap que ha arribat l’hora de buscar noves aliances i mira ara cap al seu últim aliat natural, Varsòvia. La implosió de l’arc parlamentari europeu després del 26 de maig podria començar per la sortida del Fidesz del PPE. Més fragmentació. Més desgast per a les grans famílies polítiques tradicionals.

ACCELERACIÓ. No és l’única guerra oberta a Brussel·les. Romania, presidenta de torn de la UE, ha decidit processar l’antiga fiscal d’Anticorrupció del país, Laura Codruta Kövesi, que avui és la candidata més ben posicionada per convertir-se en la primera fiscal general de la Unió, un càrrec de nova creació. Kövesi va ser l’encarregada de perseguir una llista important de polítics romanesos acusats de corrupció. Una feina que va rebre el suport i el reconeixement internacional. Però l’actual govern va decidir destituir-la i la justícia del seu país la va acusar d’abús de poder, fals testimoni i acceptació de suborns. L’Eurocambra li manté el suport, mentre que el govern socialdemòcrata romanès s’enfonsa una mica més en l’ombra de la corrupció, els abusos i les seves pròpies violacions de l’estat de dret.

Turbulències polítiques, descrèdit dels adversaris, inestabilitat i més fragmentació. La nova lògica és la incoherència. La representació política està qüestionada i la debilitat de les noves majories no la reforça. La volatilitat europea entra ara en l’acceleració electoral.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF