Trump, primer

DESCONNEXIONS. L’ America first no anava d’Amèrica. Ni d’aquests milions de nord-americans decebuts o espantats, que el president intenta cohesionar amb l’amenaça de “l’esquerra radical” o les apel·lacions a l’odi racial. Tot això anava de Trump. Sempre ha anat de Donald Trump. De la construcció del propi personatge: ja fos escollint directius al seu reality show de la cadena NBC; erigint-se en empresari líder d’opinió a través de campanyes pagades a la premsa, en favor de la pena de mort o per difondre falsedats sobre el certificat de naixement de Barack Obama; o amb dues dècades de cameos esporàdics al cine i la televisió ( Sol a casa 2, El príncep de Bel Air o Sex and the city ).

Trump connecta amb una part de l’audiència i, en canvi, viu en plena desconnexió de la realitat, o dels seus límits. Atrapat entre les fal·làcies dels fets alternatius i la tangibilitat de les conseqüències d’uns excessos que ara, finalment, amenacen la seva presidència.

VOLATILITAT. Quan Trump va trucar al president d’Ucraïna, el 25 de juliol passat, no ho feia per donar un cop de mà als esforços pacificadors de Volodímir Zelenski sinó per utilitzar el poder del Despatx Oval “per demanar la interferència d’un govern estranger en les eleccions presidencials del 2020”, segons les revelacions d’un dels confidents. Oportunisme polític al servei d’una complicada reelecció.

Per ironies del guió, el xantatge de Trump a Zelenski, un altre mandatari arribat al poder des de la televisió, s’ha convertit en l’últim escàndol (encara s’ha de veure si el definitiu) d’una presidència erràtica. Plena de tuits que fan baixar la borsa fins al punt que el banc d’inversió JP Morgan s’ha inventat un índex per mesurar-ne l’impacte. La volatilitat de l’amenaça de guerres comercials salta de continent en continent al so de les pujades de to del president dels Estats Units. Mèxic, la Xina o la Unió Europea estan condemnats a ser els figurants d’una trama i una retòrica que trasllada a la política exterior i comercial les seves tàctiques intimidatòries de magnat immobiliari.

DESTITUCIÓ. El xou de la presidència, però, entra en un nou capítol. Trump parla de caça de bruixes i de maniobra política. La realitat i la ficció tornen a col·lisionar en l’entorn d’un president que ha utilitzat el Despatx Oval com si fos el plató d’un dels seus populars cameos per la història dels Estats Units.

Donald Trump s’aferra a les majúscules de les seves piulades mentre l’espectacle al seu voltant continua als límits de la realitat i l’ètica. Mentre el Congrés obre un procés d’ impeachment per investigar el president, la seva administració s’enfonsa entre el poder de les revelacions i la caricatura del sainet.

El primer secretari de premsa de Trump, Sean Spicer -aquell que només unes hores després de la cerimònia de presa de possessió del nou president va reunir la premsa per acusar-los de deshonestos, temeraris i irresponsables-, ha acabat com a concursant a la versió nord-americana del Mira quién baila, vestit amb pantalons blancs a ritme de txa-txa-txa. Una de les seves successores, Sara Sanders -que havia arribat a declarar que Déu volia que Trump fos president-, fa de comentarista a la Fox. I dos antics assessors més, fulminats pel president, han passat per l’equivalent a Gran Hermano VIP.

Trump està nerviós. Les tres paraules que el van fer tan popular a la televisió de principis del 2000 planen sobre el seu cap. “ You’re fired ” [“Estàs despatxat”], deia Trump, amb el dit acusador, als concursants eliminats del reality The apprentice [L’aprenent]. Tot just hem estrenat temporada.