Seguretat insegura

PORS. Hi ha seguretats que es construeixen contra les persones. Seguretats al servei de la protecció dels estats -dels interessos de determinats estats- i no dels ciutadans. Hi ha poders d’estat que actuen, en nom de la seguretat, contra els individus que els qüestionen. Com la Turquia d’Erdogan, que, en una nova purga, acaba d’acomiadar per decret 18.000 funcionaris (professors, acadèmics, militars...) suposadament acusats de connivència amb el terrorisme. L’estrena dels nous poders presidencials d’Erdogan es fa, precisament, contra el seu poble.

Vivim en una seguretat insegura perquè hi ha proteccions que el que pretenen és aïllar-nos dels altres. Seguretats construïdes sobre un blindatge de fronteres que atempta contra la seguretat dels que s’han de jugar la vida per intentar arribar a Europa.

Aquest és un món de pors i problemes compartits, que encarem de maneres diferents.

Les xifres demostren que el nombre de morts per les guerres ha baixat però que, en els últims quinze anys, gairebé la meitat de la població mundial s’ha vist exposada a la violència política.

RETÒRICA. “El principi bàsic d’Europa és la humanitat”, deia fa una setmana Angela Merkel en una compareixença conjunta amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán. “Això vol dir -continuava la cancellera alemanya- que hem de protegir les nostres fronteres exteriors, però no amb l’objectiu de tancar-nos en nosaltres mateixos”. Ho deia al costat d’un Orbán que fa temps que s’autoproclama “humanitari” amb l’argument que impedir que els migrants arribin a una terra on no els acolliran és estalviar-los riscos innecessaris.

De la mà de la retòrica, la UE ha anat transformant també polítiques i visions. En nom de la seguretat, es reescriu el projecte comunitari com a garantia de defensa col·lectiva dels interessos europeus.

RELACIONS. L’última enquesta de l’agència Reuters sobre les pròximes eleccions de mitja legislatura als Estats Units diu que la immigració és la primera preocupació dels nord-americans, per davant de l’economia i el sistema de salut, a l’hora de decidir el seu vot el mes de novembre que ve. La manipulació de la por s’estén per Occident. “Assistim a noves maneres de crear desconfiança i polarització, noves maneres de reimpulsar la idea de bons i dolents”, deia dijous John Paul Lederach, referent mundial en la construcció de la pau, acadèmic i mediador en infinitat de conflictes, encarregat d’inaugurar la Universitat de la Pau de Sant Cugat del Vallès.

Donald Trump vindrà aquesta setmana a l’OTAN a exigir que els aliats europeus paguin més per la seva seguretat. El president dels Estats Units vol més diners per a una organització heretada dels conflictes d’altres èpoques, que ningú decidiria crear avui tal com encara està concebuda. També la idea de seguretat armada està en transformació. Trump vol més inversió armamentística en un món desafiat pel canvi climàtic, les pandèmies i els moviments de població a escala global. El nord-americà s’enfrontarà als seus aliats a Brussel·les per reunir-se després amb Vladímir Putin i desplegar, probablement, més voluntat de sintonia amb el president rus que amb els vells socis transatlàntics.

“La seguretat humana no depèn de la quantitat o la mida de les nostres armes -diu Lederach-, sinó de la qualitat de les nostres relacions, la creativitat de la nostra imaginació i el coratge per actuar des de les nostres conviccions”. L’aïllament no té sentit. El populisme polític no ens ha fet més segurs ni ha calmat les pors. La nostra seguretat no es pot construir contra la seguretat dels altres.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF