Romania, de la frustració a la nostàlgia
El 23 de desembre del 2010, Adrian Sobaru es va llevar a les tres de la matinada. Va agafar una samarreta blanca i amb un retolador negre hi va escriure: "Heu matat el futur dels nostres fills. Podeu prendre'ns els diners i la vida, però no la llibertat". Es va posar la samarreta i, sense dir res a la família, va marxar a treballar. Adrian era electricista de la televisió pública romanesa i, aquell dia, anava amb un equip a cobrir el debat polític al Parlament. En plena sessió, quan el primer ministre pujava al faristol, l'home de la samarreta blanca es va llançar a l'hemicicle des d'una llotja a set metres d'altura. Va ser un acte de desesperació contra la política de retallades que ofegava la vida de la família Sobaru.
Un any després, l'electricista torna a treballar a la televisió, Romania no aixeca cap, i la protesta s'ha estès per tot el país. Des de fa dues setmanes, milers de romanesos carreguen contra la classe política. La plaça Universitat de Bucarest, centre de la revolta del 1989, el quilòmetre zero d'una democràcia que els ha decebut, acull ara estudiants, jubilats i funcionaris, empobrits per la crisi i l'austeritat.
L'any 2007, quan Romania va entrar a la Unió Europea, les grues omplien la capital. Les grans franquícies transformaven de cop la fesomia de les avingudes centrals. Prop de dos milions de romanesos havien marxat a treballar fora -la gent els anomenava popularment "els maduixers" perquè molts feinejaven als camps d'Itàlia i Espanya-. Els nous polígons industrials d'aquesta Romania, que creixia més d'un 7% anual, es construïen amb mà d'obra arribada directament de la Xina.
La fi de l'eufòria
La crisi del 2008 ho va aturar tot i va llançar Romania en braços del Fons Monetari Internacional i dels seus plans d'austeritat. El sou dels funcionaris es va retallar un 25%, l'IVA va pujar cinc punts de cop, es van congelar pensions i eliminar ajudes socials. El salari mitjà no arriba avui als 400 euros mensuals.
Fa uns dies l'anunci de privatització del sistema sanitari d'urgències va encendre la nova guspira. La gent va sortir al carrer i ni la primera càrrega policial ni la nevada d'aquests dies han aturat la protesta.
El tàndem liberal que formen el primer ministre Emil Boc i el populista president Traian Basescu capitalitzen el descontentament amb una classe política desprestigiada. A la plaça de la Universitat hi ha pancartes amb la imatge de tots dos, comparant-los amb Dràcula i acusant-los de xuclar la sang al país.
Pels experts, aquest moment recorda el procés de desencantament amb el comunisme que molts van viure durant la dècada dels 70 i els 80. "Hi ha un crisi democràtica" en aquests països -reconeix el politòleg romanès Cristian Pârvulescu-. "Les grans expectatives, que triomfalment van associar amb l'entrada a la UE, no s'han complert".
Com en el 89, els romanesos tornen al carrer. Són pocs per a un país de vint milions d'habitants, però ja és la protesta més important des de la caiguda de Ceausescu. La frustració econòmica ha despertat els vells fantasmes. Segons un sondeig publicat aquesta setmana, un 60% dels romanesos pensen que sota el comunisme es vivia millor. La nostàlgia es pot convertir en un dels perills d'aquest hivern d'austeritat.
