23/07/2017

Polònia i la política de la revenja

3 min
El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, amb el líder del partit governamental polonès, Jaroslaw Kaczynski.

ROBATORI

“Hi ha una dita a Hongria -explicava fa temps Viktor Orbán- que diu que quan confies molt en algú podeu anar plegats a robar cavalls”. Ho deia en una conversa pública amb el líder del partit governamental polonès, Llei i Justícia, Jaroslaw Kaczynski, el setembre passat, mentre recollia el premi a l’Home de l’Any que li havia atorgat una associació empresarial de la ciutat de Krynica, al sud de Polònia. “Hi ha uns quants estables, i particularment un de ben gran anomenat UE, on podríem anar a robar cavalls amb els hongaresos”, li responia Kaczynski amb un somriure.

Fa temps que Budapest i Varsòvia han assaltat la Unió Europea, i Brussel·les ha anat cedint llibertats, estat de dret, independència judicial i de premsa.

Orbán i Kaczynski han orquestrat un robatori institucional als seus propis països. El primer ministre hongarès ha actuat, durant anys, amb el silenci de la resta de caps d’estat i de govern comunitaris, i la connivència còmplice del Partit Popular Europeu, disposat a no permetre que s’humiliï un dels seus. L’ultranacionalisme polonès, Llei i Justícia (PIS), de Kaczynski no té els mateixos padrins, així que, per primera vegada, hi ha amenaces reals sobre la taula -la possibilitat de suspendre temporalment el dret de vot de Polònia a les institucions europees-, però també un advertiment del govern hongarès que no permetrà mai que se sancioni el seu aliat en aquesta contrarevolució cultural contra una Unió que consideren amenaça o cap de turc, segons els convé.

REVOLTA

Des del retorn de Llei i Justícia al poder, a Polònia s’ha imposat la política de la revenja. La reescriptura del passat i del present. Una revolta conservadora que s’ha atorgat el deure històric de completar la revolució postcomunista que, segons ells, va quedar pendent al país.

Els llibres d’història de les escoles poloneses reinterpreten ara el final del comunisme. L’antic líder de Solidaritat, Lech Walesa, és avui un personatge vilipendiat, a qui els avis traslladats en autobús d’arreu del país per assistir al discurs de Donald Trump a Varsòvia no van dubtar a xiular i escridassar quan el van veure entre el públic. El drets humans i, especialment, els drets de les dones estan cada cop més amenaçats a Polònia.

Les teories de la conspiració formen part de l’argumentari governamental i el control polític dels mitjans de comunicació les alimenta i les difon. La televisió pública polonesa assegurava, el 16 de juliol, que les protestes massives al carrer contra les reformes constitucionals que han de garantir al PIS el control total del poder legislatiu, l’executiu i el judicial eren “intents de l’oposició d’organitzar un cop d’estat contra el govern democràticament elegit”.

PROTESTES

El pols entre les dues Europes, la comunitària i la il·liberal, s’ha endurit. La protesta al carrer, també. Orbán i Kaczkynski dominen el poder i la retòrica antipluralista que considera que qui s’oposa a la voluntat del poble és un traïdor. Ells són el poble i el govern. Els seus lleials en controlen totes les branques. Però, en canvi, obvien el crit multitudinari del carrer i les xifres de les enquestes. Un 74% dels polonesos i un 67% dels hongaresos asseguren que estan a favor de la UE. Molt per sobre del 62% dels espanyols, el 57% dels italians o els 56% dels francesos.

La Unió Europea ha d’actuar contra les derives autoritàries de Budapest i Varsòvia. Ho ha de fer no només per defensar “els valors del respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’imperi de la llei i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories”, sobre els quals -diuen els Tractats- es fonamenta la Unió. Ho ha de fer pels milers de polonesos que han defensat la UE als carrers de Varsòvia, de Cracòvia o davant de les ambaixades poloneses de les grans capitals europees.

stats