Papers i passaports

NEGOCI. Malta s’ha convertit en l’últim paradís de rics que compren la nacionalitat per poc més d’un milió d’euros i una residència a l’illa. Diners a canvi d’un passaport que serveix de bitllet d’entrada a la Unió Europea. Un programa de venda de passaports daurats -com els anomenen- que comença a reproduir-se arreu del món. Negocis lucratius que han alimentat tota una xarxa de corrupció internacional i que van costar la vida de la periodista maltesa Daphne Caruana per haver-ho denunciat. Segons Le Monde, moltes d’aquestes adreces on, en teoria, estarien empadronats aquests milionaris que han comprat la nacionalitat a l’illa són, en realitat, només codis postals, pisos buits o vells habitatges llogats a estudiants.

El consorci de periodistes internacional que ha continuat la feina de Caruana ha seguit el rastre d’aquests venedors de passaports fins a societats immobiliàries franceses amb seu a París o a la Costa Blava. És el mateix que fa Xipre des de fa dècades, convertida en refugi d’oligarques russos. El mateix que ofereixen Espanya, Grècia i Letònia. Ciutadania a canvi de diners i inversió.

Hi ha una Europa que es ven per diners a grans fortunes que col·leccionen passaports. I una altra que expulsa a qui no en té.

LLEIS. Per això Emmanuel Macron va córrer a retratar-se amb Mamoudou Gassama al Palau de l’Elisi. El malià de 22 anys que va arriscar la seva vida escalant per una façana per salvar un nen a punt de caure ha aconseguit la ciutadania francesa i una feina de bomber. El “papa estat” ha volgut recompensar l’heroi i mostrar-se magnànim amb els que arrisquen la vida per salvar un nen francès. Però és la mateixa França que al mes d’abril va aprovar a l’Assemblea Nacional endurir la llei d’asil, retallar el nombre de dies per presentar una sol·licitud, allargar el temps d’internament dels migrants sense papers i introduir la condemna d’un any de presó per a qui entri il·legalment al país. La França que viu una regressió històrica en els drets dels migrants (de determinats migrants).

Mamoudou Gassama va sortir de Mali i va creuar Burkina Faso, el Níger i Líbia, i d’allà va anar en vaixell fins a Itàlia. La mateixa travessia que intentaven fer els 35 migrants que han mort aquest cap de setmana davant la costa de Tunísia quan es va enfonsar l’embarcació on anaven més de 180 persones.

A l’altra banda del mar els esperava l’Europa magnànima que ven passaports per diners però expulsa els sensepapers. Els esperava gent com Matteo Salvini. El líder de la Lliga Nord visitava aquest cap de setmana Sicília per anunciar que el nou govern italià augmentarà les deportacions i limitarà les arribades perquè és una manera “de salvar vides”.

HUMANITAT. Cinisme fet política. L’argumentari de Viktor Orbán es va estenent per les capitals europees. Ja ho deia el primer ministre hongarès, el setembre del 2015, davant la premsa de Brussel·les: “Nosaltres som els humanitaris”. “No podem garantir que sereu acceptats aquí -advertia aleshores Orbán-, així que nosaltres, que defensem les fronteres, representem un punt de vista moral i humanitari perquè no juguem amb els somnis de la gent”. Ho deia l’home que juga amb totes les pors reals i imaginàries del seu electorat.

Europa vol una fotografia, un heroi per a la seva mala consciència. Premia la valentia -la reacció extraordinària- d’un home que havia arriscat la vida un munt de vegades per arribar a França, d’on, per llei (per la llei de Macron), podria haver sigut expulsat en qualsevol moment. I on ara pot tenir l’oportunitat que esperen centenars de milers de persones més.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF