Publicitat
Publicitat

Nuno Severiano Teixeira: "La UE no pot dir que no és conscient de la seva deslegitimació"

El director de l'Institut Portuguès de Relacions Internacionals i exministre de Defensa de Portugal considera que "encara no hi ha alternativa al discurs de l'austeritat i a la influència alemanya"

Amb els xipriotes al carrer intentant recuperar als caixers automàtics una part dels seus estalvis, Portugal -l'alumne exemplar dels plans de rescat internacionals- continua comprant temps. Aplicant l'austeritat al màxim, bregant amb una crisi social i veient com s'esquerda el consens polític que hi havia al país entorn de les receptes europees. Així retratava ahir Nuno Severiano Teixeira, catedràtic de relacions internacionals i exministre de Defensa portuguès, la situació del seu país als esmorzars europeus del Cidob.

¿És just fer pagar als estalviadors xipriotes directament una part del rescat europeu?

No són només els estalviadors xipriotes, tots els ciutadans dels països rescatats estan pagant per aquests diners. A Xipre és més flagrant, més violent, perquè s'imposa de manera directa. Però irlandesos, portuguesos, grecs, tots hem pagat amb la rebaixa dels salaris i de les pensions, i amb un augment dels impostos.

¿Per això els mercats desconfien en bloc de les economies més dèbils?

Perquè saben que el problema no és únicament xipriota. És sistèmic.

I a què espera la UE per donar una solució global?

En el terreny econòmic i financer ja es fan passos correctes per aconseguir una integració més gran. Ara s'hauria de començar a poc a poc a crear estímuls econòmics per als països amb dificultats. A Portugal, per exemple, hem fet tot el que ens demanaven i no tenim instruments propis per guanyar competitivitat. El nostre mercat intern és petit i les exportacions en temps de crisi són limitades, la Comissió Europea i els estats més potents, com Alemanya, haurien d'ajudar a crear programes de creixement econòmic.

De què li ha servit, a Portugal, ser l'alumne aplicat dels plans de rescat internacionals?

La idea del govern portuguès era complir escrupolosament tot el que deia el memoràndum per diferenciar-se de Grècia i guanyar credibilitat internacional. Lisboa no es volia quedar aïllada i va apostar per un acostament diplomàtic a Alemanya. Però ha acabat tenint una posició més alemanya que els alemanys.

I el cost social de la crisi?

Enorme. L'últim examen de la troica demostra que el nivell d'austeritat aplicat a Portugal és el doble del que s'havia previst, el dèficit també és el doble i la recessió, dues vegades més profunda. L'austeritat també provoca problemes socials de conflictivitat i pobresa i pot arribar a crear problemes polítics de desafiament al sistema democràtic. No n'hi ha prou fent tot el que cal, per sortir-nos-en.

Al carrer s'ha traduït en el moviment multitudinari Que se Lixe a Troica (Que es foti la troica ).

Va començar des de l'esquerra però l'última manifestació era totalment transversal, transgeneracional i un senyal impressionant al govern i a la troica . Ells són coresponsables de les receptes que s'apliquen i tenen l'obligació de llegir el missatge tan clar que els envia la societat. El suport de l'opinió pública a les institucions europees cau i aquest procés de deslegitimació de la UE pot afectar els partits polítics que defensen la solució europea a la crisi.

¿Brussel·les és conscient d'aquesta deslegitimació?

Els eurobaròmetres l'hi diuen clarament. Les eleccions italianes, la situació a Grècia i ara a Xipre és prou clara perquè Brussel·les no pugui dir que no n'és conscient. La UE hauria de començar a pensar com ser més transparent i guanyar en legitimitat democràtica i proximitat al ciutadà.

Sobretot si el vol convèncer que la solució és més integració en un projecte que ara veu deslegitimat.

És el repte més immediat. Brussel·les actua amb l'autoritat política que li atorguen els estats. El problema és que en aquesta Unió tot es decideix per influència d'Alemanya i d'Angela Merkel. Encara no hi ha alternativa al discurs dominant de l'austeritat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF