Noves aliances per a una Europa que parlarà de creixement
És la fi de l'Europa de Merkozy . La victòria de François Hollande confirma el canvi de discurs en una Unió Europea que se sent escanyada per la crisi i per la rigidesa de l'austeritat pressupostària. La cancellera alemanya, Angela Merkel, sap que ha perdut el seu aliat més valuós. Al mes de febrer, dotze caps d'estat i de govern de la UE -Mario Monti, David Cameron i Mariano Rajoy, entre d'altres- reclamaven per carta més polítiques de creixement. Va ser la primera revolta contra aquesta Europa a dos, que ahir va quedar vídua. Les urnes han parlat a crits. Si se suma la victòria clara d'Hollande i de les seves promeses de reforma del pacte fiscal, al desastre electoral dels partits tradicionals grecs que han fet campanya a favor de l'euro i de la UE a les legislatives d'ahir a Grècia, el missatge no té segones lectures.
Un nou eix
L'ex primer ministre italià i antic president de la Comissió Europea, Romano Prodi, demanava ahir en una entrevista que França, Espanya i Itàlia "formin un nou eix a tres que no s'oposi a Alemanya sinó que li proposi un projecte creïble de rellançament d'Europa". "Si continuem amb aquesta política basada en l'austeritat i només en l'austeritat, Europa corre el risc de tenir problemes gravíssims", advertia Prodi.
El calendari per a aquest canvi de discurs es va accelerar les últimes setmanes davant d'una més que probable victòria del candidat socialista francès. Durant els pròxims dies es convocarà una cimera extraordinària de caps d'estat i de govern europeus per parlar de creixement. Serà un sopar informal per preparar el Consell Europeu del juny. A partir d'ara, es negociarà com incloure les polítiques de creixement al pacte fiscal que 25 països de la UE van firmar al mes de febrer.
La Comissió Europea també té a punt les seves propostes: un pla público-privat de fins a 200.000 milions d'euros en préstecs del Banc Europeu d'Inversions per ajudar sobretot les petites i mitjanes empreses. Els eurobons encara semblen una quimera, però avança, en canvi, la idea d'uns bons garantits per la UE que financin grans projectes d'infraestructures que es considerin claus per al desenvolupament de la Unió.
El principal problema que tindrà Hollande és la gran expectativa que ha despertat a Europa i la imprevisible reacció dels mercats. El 28 d'abril, el setmanari britànic The Economist li dedicava un article titulat: "El perillós senyor Hollande", que podria portar Europa i França pel mal camí. En matèria europea, el nou president encara ho té tot per demostrar. Però haurà de comptar amb Angela Merkel perquè les seves promeses siguin realitzables.
