Ni amb els estats, ni amb les regions

BARCELONAA Brussel·les, Catalunya no és una entre 27 sinó entre 270, que són les regions d'Europa. A mesura que la UE s'ha ampliat, l'especificitat catalana s'ha anat diluint en un munt de realitats administratives subestatals ben diferents, en general amb menys poder polític. Respecte a la Unió Europea, el govern català té dos problemes urgents. El primer és "no deixar-se arrossegar per la caiguda de la credibilitat espanyola", com explica un funcionari que fa gairebé vint anys que és a Brussel·les. El segon, tornar a construir un discurs europeu propi per intentar recuperar una mica d'aquell lideratge de la dècada dels 90, quan Jordi Pujol i Pasqual Maragall es disputaven el control d'un moviment regional que ha quedat convertit en un mer gest simbòlic. "La percepció de Catalunya ha baixat en quantitat i en qualitat", reconeix un català influent a les institucions comunitàries. Les raons d'aquesta davallada són diverses.

Representació

La presència institucional a Brussel·les continua sent una assignatura pendent. La delegació de la Generalitat no té la força de les representacions dels grans lands alemanys. Si bé ara ha guanyat un espai d'exposicions important per a la promoció cultural de Catalunya, el seu delegat, Joan Prat, "prefereix tenir un perfil més tècnic que polític", explica una font de la Comissió Europea. Aquesta legislatura, però, el govern d'Atur Mas ha augmentat la seva presència a Brussel·les i el nivell dels contactes que han mantingut a les institucions. Falta, però, "un discurs europeu més enllà de la defensa del corredor mediterrani", apunta un diplomàtic.

Institucions

En aquests moments hi ha tres catalans que són la cara visible de les institucions comunitàries a Brussel·les perquè fan de portaveus al Parlament, la Comissió i el Consell. Però també hi ha tota una generació de funcionaris que van arribar a Brussel·les amb l'adhesió d'Espanya a la UE, que o bé ja s'han jubilat o estan a punt de fer-ho. Això, sumat al fet que els últims anys la prioritat de les institucions ha estat contractar personal provinent dels països de l'Est que han entrat els últims anys, fa que el nombre de funcionaris catalans caigui, i es perdi presència i capacitat d'influència a les institucions comunitàries.

Estratègia

L'aposta política per acollir seus europees a Barcelona no ha donat els rèdits ni la projecció internacional que s'esperava, malgrat que la Generalitat s'hi ha abocat amb ganes. La Unió per la Mediterrània no aconsegueix arrencar i mira de reinventar-se com a precursora de projectes empresarials per als països del sud de la Mediterrània. També l'ITER, l'oficina tècnica de l'Agència d'Energia de Fusió, que és a Barcelona, podria acabar marxant. Alemanya pressiona per emportar-se cap al seu país aquest centre d'investigació del 22@, que ocupa 300 persones.

Referents

L'ampliació del 2004 va canviar completament la fesomia d'una UE "que ha hagut de digerir estats molt nacionalistes, amb problemes fronterers propis i minories molt disperses", explica un membre de l'Eurocambra. "Europa està cansada i el que abans es veia amb simpatia -com era el cas català- ara topa amb una gent que té por d'obrir noves portes que no sap com tancarà". Tot i això, els eurodiputats catalans senten que els últims anys se'ls veu més com un grup diferenciat. "Perceben la singularitat -explica un diputat-, el principal problema continua sent el desconeixement".