04/02/2011

Mubàrak apel·la a la teoria de la conspiració

3 min
Lexercit, Suleiman

Enviada especial al caireQuan els arguments i la raó s'acaben, el millor sempre és recórrer a la teoria de la conspiració. El govern egipci va desplegar ahir tot el manual. Els joves instrumentalitzats per "interessos privats", els governs estrangers que pretenen "interferir" en els interessos d'Egipte, els mitjans de comunicació "enemics" del règim, les "agendes ocultes" d'algunes forces polítiques del país i les "milíces infiltrades" a les protestes, tots ells són els culpables de la inestabilitat que colpeja Egipte des de fa deu dies. El president Mubàrak va amenaçar ahir a la nit que és ell o el caos, aferrat novament a la data de les pròximes eleccions. Com si el regne de la por que paralitza tota la ciutat, la batalla campal que continuava ahir descontrolada als voltants de la plaça Tahrir i la caça al periodista que des de fa més de 48 hores amenaça qualsevol que intenta moure's amb una càmera per la capital egípcia no fossin un retrat prou fidel d'un règim que s'enfonsa. Mentre el govern emetia excuses poc convincents i promeses vagues d'investigar a fons la violència de dimecres passat, els seus seguidors van aconseguir el control absolut de la zona nord de la plaça Tahrir, que separa l'avinguda del Museu Egipci de l'hotel on s'allotja bona part de la premsa internacional. L'exèrcit va segellar el perímetre i bandes de partidaris del rais van sembrar el caos a cops de pedra i de pals, bombes incendiàries i agressions físiques als que intentaven arribar a la plaça de l'Alliberament. L'exèrcit, desaparegut, excepte pels trets a l'aire ocasionals que des de la matinada fins el vespre van intentar dissuadir els xocs més calents a aquesta banda de Tahrir. El setge a la premsa va aconseguir el seu objectiu: retirar molts periodistes de la plaça, controlar la imatge de la revolta i silenciar la veu dels milers d'egipcis que, malgrat la violència de dimecres passat, ahir van tornar a desafiar controls, escorcolls policials i el bloqueig per part del règim, que els va confiscar part del menjar i els medicaments que intentaven fer arribar a la plaça.

La protesta viu

Ara hi ha dues places i dues protestes. Unes improvisades barricades, tancs i soldats armats van mantenir ahir una tensa separació entre partidaris i detractors de Mubàrak. Si al nord regna una batalla campal, que atreu centenars de curiosos a mirar-s'ho des dels ponts que travessen la zona, al centre de Tahrir 50.000 persones es van tornar a congregar ahir per demanar pacíficament la caiguda del rais. Una concentració que, malgrat els intents de les forces de l'estat per limitar l'arribada de molts egipcis, ahir va comptar amb la suma d'una de les forces importants de l'oposició. El Wafd va anunciar que rebutjava l'oferta de diàleg polític del nou home fort del govern, el vicepresident Omar Suleïman, per afegir-se a una protesta que avui es prepara pel "dia de la caiguda".

Amb la plaça Tahrir convertida en un camp de batalla on, des de dimecres, conviuen eslògans, cants a la unitat del poble amb l'exèrcit i els efectes de les pedrades i els còctels Molotov, els manifestants anti-Mubàrak van tornar a desplegar hospitals improvisats per atendre centenars de ferits. La mesquita i els baixos d'un edifici, en un dels carrerons pròxims a la plaça, organitzats des del divendres d'ira , tornen a amuntegar centenars de ferits. Les ambulàncies van entrar a la plaça durant la matinada per retirar els més greus. Hi ha almenys vuit morts per trets de bala. L'esgotament de deu dies continuats de protestes i tensió ha deixat marques en el rostre i la moral. Centenars dormien ahir aplegats en els jardinets de la plaça Tahrir per compartir escalfor i seguretat.

La política

Després de la violència dels últims dos dies i de la pressió internacional, el govern intentava ahir a la desesperada vendre la imatge que havia arribat el moment de la política. El general Suleïman va explicar a la televisió oficial que ja hi ha un full de ruta de la reforma política i constitucional. Va convidar les forces opositores a obrir un diàleg per a unes eleccions que podrien celebrar-se, com a molt aviat, el mes d'agost. El vicepresident va demanar temps a una generació que no ha conegut res més que el règim de Hosni Mubàrak i que espera que avui sigui l'últim dia polític del rais. L'octogenari president es declarava ahir, en una entrevista, trist i cansat, però disposat a seguir fins el final.

stats