14/02/2013

Interès econòmic, incomprensió política

2 min

Barcelona"La crisi va tornar a posar Europa al mapa de l'administració nord-americana", reconeixia dimarts un alt funcionari de la delegació de la Unió Europea a Washington. Ara la necessitat urgent de recuperar el creixement econòmic pot ressuscitar una relació que semblava condemnada, primer a l'oblit i últimament a la incomprensió. Els Estats Units viuen pendents del Pacífic, però la seva potència comercial encara es juga a l'Atlàntic.

Aquests europeus, que Barack Obama considera massa cerimoniosos i vagues, són el primer soci comercial dels Estats Units. Un flux d'intercanvis de 2.000 milions d'euros diaris que els grans lobis industrials a banda i banda de l'Atlàntic volen engrandir. Alemanya -primer exportador mundial-, el Regne Unit i Itàlia fa temps que pressionaven per aquesta negociació, i ara -després d'un any de converses prèvies- ja tenen l'acord polític de Washington.

Els Estats Units, però, jugaran a dues bandes. La seva intenció és negociar simultàniament un tractat de lliure comerç amb el Pacífic, mentre ho fan també amb els europeus. El ritme i els resultats seran diferents. L'èxit de la negociació transatlàntica dependrà de la fermesa de Brussel·les i de la defensa del model que l'ha portat fins aquí. Els antecedents d'altres intents fallits demostren que hi ha capítols hipersensibles per a les dues bandes i reticències internes entre els Vint-i-set. Des de l'escepticisme francès fins al pes del sector agrícola sobre la política comunitària. Des de la normativa sanitària dels productes alimentaris nord-americans -molt més laxa que l'europea- fins a la desconfiança per alguns productes amb denominació d'origen del Vell Continent -un problema per a alguns formatges francesos.

Washington i Brussel·les volen negociar l'àrea comercial més gran del món però, en el millor dels casos, podrien acabar dibuixant un mercat comú amb excepcions importants. Fins i tot així, s'enfortirien davant la Xina.

stats