Misc 24/02/2013

Errors italians, errors europeus

La UE està en suspens per unes eleccions que desafien l'austeritat que pretén imposar Brussel·les

i
Carme Colomina
2 min
Figuretes dels principals candidats italians.

Barcelona"Quan llegeixo els titulars dels diaris que diuen «Berlusconi torna, Europa tremola», em sento exultant. Quin poder", deia el Cavaliere a Brussel·les al mes de desembre. I n'estava, d'exultant. Assistia a una cimera del Partit Popular Europeu, bàsicament per incordiar. Ningú volia fotografiar-se amb ell. La cancellera Angela Merkel havia convidat personalment el primer ministre Mario Monti perquè la dreta europea tenia ganes d'explicitar qui era el seu candidat en aquestes eleccions. Però Monti (o Rigor Montis, com l'ha batejat el còmic Beppe Grillo en aquesta campanya) pagarà pel cost de les reformes econòmiques d'aquests tretze mesos de govern tecnocràtic en una Itàlia en declivi.

"Itàlia per als italians, i Monti per als alemanys", clamava Berlusconi divendres en el tancament de campanya. Merkel ha estat un dels seus temes preferits aquests dies, i Berlín tampoc s'ha mossegat la llengua.

El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, va "aconsellar" als italians que "no cometessin el mateix error de reelegir" Berlusconi. I un altre alemany, el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, els advertia que "s'hi juguen la credibilitat". La democràcia electa torna a Itàlia, i Europa està en suspens.

El pla de les elits europees per als italians tenia data de caducitat, i Berlusconi la va forçar abans d'hora. La intenció de vot per a Mario Monti ha anat caient. El professor no ha sabut fer de polític. L'home fiable i treballador dels despatxos de Brussel·les ha quedat eclipsat en l'arena electoral. Sense el poder mediàtic de Berlusconi, ni l'abassegador missatge d'un Beppe Grillo que promet enviar cap a casa tota la "casta" política i econòmica del país, amb un historial tacat per mesures doloroses i retallades socials, Mario Monti ni tan sols podia aspirar a ser el primer ministre normal -el paper li ha robat Pier Luigi Bersani-. "No seguiré en política a qualsevol preu", declarava divendres.

Monti es deu sentir decebut de casa, i de fora, perquè les lleialtats europees són breus. Quan al professor se li va acudir dir que Merkel no voldria un govern del centreesquerra a Itàlia perquè "no li interessa que la socialdemocràcia es consolidi en un any electoral per a ella", el portaveu de la cancellera ho va negar immediatament. Berlín es va declarar neutral. Calia preparar-se per al que ja apuntaven les enquestes.

Per al que no sembla estar mai preparada Europa és per a aquesta desconnexió de la política amb uns votants que cada cop s'allunyen més dels seus desitjos. La crisi ha convertit el populisme en alternativa. Les mesures imposades per Brussel·les atien el rebuig. Itàlia, que ha tingut seixanta governs diferents des del 1946, en sap d'inestabilitat política, de coalicions fragmentades i de governs tècnics.

stats