Drets en descomposició

CORRUPCIÓ. El nom de Pedro Agramunt anava sortint als diaris des de feia temps. Però fins a la setmana passada el Consell d’Europa no va sancionar aquest senador valencià del PP i una dotzena de polítics més d’aquesta institució amb seu a Estrasburg per corrupció. El 2012, una ONG anomenada European Stability Initiative (ESI) va denunciar per primer cop l’anomenada “diplomàcia del caviar”: com l’Azerbaidjan comprava el silenci polític del Consell d’Europa, la institució que ha de vetllar pel respecte a la Convenció Europea dels Drets Humans.

Segons l’ESI, en aquell moment hi havia més d’una ambaixada de l’Azerbaidjan pel continent amb habitacions plenes fins dalt de catifes caríssimes per regalar. Polítics i funcionaris en institucions clau rebien caviar, telèfons mòbils, joies, rellotges, MacBooks, vacances de luxe pagades o diners en efectiu. Regals per comprar drets humans. Luxe a canvi de vots que aturaven qualsevol intent de condemna internacional contra un règim autocràtic que encarcerava (i encarcera) opositors i periodistes.

“El caviar azerbaidjanès és una amenaça per a la independència de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa”, admetia el 2012 el seu president. Però la institució ha trigat sis anys a reconèixer-ho oficialment. “Avui en dia a Europa vivim un atac metòdic contra els drets humans i les institucions establertes per protegir-los”, diu l’ESI. És la mateixa Europa on la llibertat de premsa cau en picat, on s’erosiona l’estat de dret i on hi ha governs comunitaris en plena deriva antidemocràtica.

PREMSA. Fa només uns dies, pressionat pels corresponsals de Brussel·les, el portaveu de la Comissió Europea negava que hi ha hagués una violació de l’estat de dret a Malta i descartava prendre mesures contra el govern de l’illa, on l’octubre passat va morir assassinada la periodista Daphne Caruana quan investigava un entramat de corrupció que arriba fins al primer ministre, Joseph Muscat, i la seva dona. La Comissió assegura que ells no tenen res a investigar. És el Consell d’Europa, en canvi, qui aquesta vegada ha decidit nomenar un ponent especial per intentar aclarir la mort de Caruana.

La llibertat de premsa a Malta ha caigut divuit llocs de cop en l’índex anual que acaba de publicar Reporters Sense Fronteres. I no és un fet aïllat. També ha perdut deu posicions Eslovàquia, on s’investiga l’assassinat a trets d’un jove periodista que estava a punt de publicar una informació sobre els vincles de la màfia calabresa, la ‘Ndrangheta, amb el govern eslovac. I el president txec, Milos Zeman, va aparèixer en roda de premsa amb un Kalàixnikov que tenia inscrita la paraula “periodistes”, després d’haver qualificat la premsa de “hienes” i de “femer” que hauria de ser “liquidat”. Però la UE no diu res.

CONNIVÈNCIES. Les famílies polítiques europees es protegeixen entre elles. El Partit Popular Europeu s’afanya a felicitar Viktor Orbán per la seva última victòria electoral, mentre els socialdemòcrates es neguen a demanar responsabilitats al govern laborista maltès de Joseph Muscat o a l’executiu socialista d’Eslovàquia.

Els drets humans es venen a canvi de regals. La llibertat de premsa s’aniquila amb impunitat per interessos polítics. Els socialistes critiquen Orbán i els abusos de poder a Hongria. Els populars de l’Eurocambra reclamen justícia al govern maltès. No és un compromís amb la veritat sinó part d’un joc de desgast polític.

L’Europa dels drets està en descomposició: de la corrupció que la destrueix per dins a l’eliminació dels qui intenten denunciar-ho.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF