06/05/2018

Dades i manipulació

3 min
Londres és la capital mundial del blanqueig de diners, però no surt a cap llista negra.

VULNERABILITAT. La falsedat i la desinformació formen part del nostre sistema. El 23 d’abril del 2013 uns pirates informàtics van hackejar el Twitter de l’agència de notícies Associated Press i van fer una piulada que deia que la Casa Blanca havia estat atacada i el president Barack Obama havia quedat ferit. El tuit va aparèixer a les 13.07 del migdia i els algoritmes de la borsa, que donen les ordres de compra i venda d’accions a partir de la informació constant, es van posar a vendre pels descosits. Durant tres minuts, el Dow Jones va anar en caiguda lliure, el temps que va trigar Associated Press a desmentir la piulada. En aquells tres minuts el Dow Jones havia baixat 150 punts, l’equivalent a uns 136.000 milions de dòlars. Aclarida la mentida, però, els algoritmes van tornar a comprar i a les 13.13 el principal índex de la borsa de Nova York havia recuperat gairebé totes les pèrdues.

Ja fa temps que les màquines tenen el control de Wall Street. Màquines que prenen decisions a partir de l’anàlisi de fets. Fins i tot, quan aquests fets són mentida.

Un tuit fals pot ensorrar els mercats financers en qüestió de minuts. La borsa mou l’economia global. Les dades determinen els algoritmes i al cor de tot plegat hi ha la informació. Una informació que pot, o no, ser real. Harari, l’autor de Sàpiens, parla de “la religió de les dades”. La informació com a material de fe. Fins i tot si el que creiem i el que determina el nostre món és fals. Cap religió és neutra. Les dades tenen abast i agenda política. Com les 45.000 piulades contra la UE que van inundar les xarxes socials les 48 hores prèvies al referèndum del Brexit.

AMENACES. Segons una investigació internacional que publicava The Guardian, entre el 2010 i el 2014, empreses i bancs britànics van ajudar a treure de Rússia més de 20.000 milions de dòlars procedents d’activitats criminals. Un comitè del govern britànic ha reconegut que el mercat immobiliari de Londres és la principal font per blanquejar anualment fins a 100.000 milions de lliures esterlines. L’escriptor italià Roberto Saviano, que coneix a fons la Màfia i les xarxes del narcotràfic internacional, ha dit que “Mèxic és el seu cor i Londres és el seu cap”.

Londres és la capital mundial del blanqueig de diners, però no surt a cap de les llistes negres de l’OCDE o la UE, que acusen països i governs de ser una amenaça per al sistema que, teòricament, el món occidental representa. I ara l’executiu britànic ha decidit que el veritable desafiament de la corrupció russa no és financer sinó de seguretat i de política internacional.

Som vulnerables als règims que han fet del control ferri de la xarxa, de l’ús de la informació i de la utilització de la globalització mediàtica la seva nova eina d’influència. També ho som dels que s’han vestit de liberalitzadors de la plaça pública, oferint-nos suposats espais de debat i exhibició global. Tant se val que el 2 de maig s’anunciés el tancament de Cambridge Analytica, l’empresa britànica d’anàlisi de dades implicada en la filtració de la informació de 87 milions d’usuaris de Facebook. Els seus directius ja van fundar fa poc una altra companyia, Emerdata, amb la mateixa adreça i objectiu. Es pot destruir la reputació però no el negoci. L’estratègia postescàndol ja està en marxa.

Blanquejar diners és un vell negoci. Aquest és ja un terreny conquerit. En canvi, el ciberespai encara és la nova frontera. El recordatori constant de la nova vulnerabilitat. L’evidència d’una nova força desestabilitzadora, siguin hackers sirians o bots russos, que juguen amb aquests nous deus de fang que són les veritats falses. Construccions de realitats a mida per blanquejar les lluites de poder de sempre.

stats