Corrupció global
CLEPTOCRÀCIA. “Durant una bona temporada vaig sopar a casa de Hamid Karzai [expresident de l’Afganistan] pràcticament cada nit excepte els dies que havien de venir els narcotraficants. Aquell dia rebia un avís que no estava convidada”, rememorava la periodista i investigadora sobre la corrupció Sarah Chayes, la setmana passada en una conversa a Brussel·les. Els anys que va passar a l’Afganistan i la implicació en primera persona en les xarxes de poder i delictives dels germans Karzai l’han convertit en una experta a l’hora de detectar, perseguir i destapar les estructures corruptes que espolien països arreu del món. “La corrupció no és únicament un intercanvi de diners per un favor, també implica el doblegament del poder a la voluntat d’algú”, diu Chayes. Els sectors bancaris i energètics són els més importants per a aquests entramats de corrupció, però quan un país no té grans recursos naturals, aquestes xarxes s’estructuren per capturar la inversió estrangera, incloent-hi l’ajuda al desenvolupament.
Un terç dels països del món són cleptocràcies. Un 68% tenen problemes seriosos amb la corrupció i la meitat dels membres del G-20 (que divendres que ve es reunirà en cimera a Hamburg) formen part d’aquesta llista que publica Transparència Internacional. Entre ells, a més, hi ha alguns dels que més han empitjorat en l’índex global els últims anys: el Brasil -amb el president Michel Temer acusat de corrupció-, Espanya -pels escàndols que afecten partits polítics i governs, les portes giratòries i un nivell d’impunitat encara massa alt, segons Transparència Internacional-, Turquia -on hi ha “un segrest de les institucions de l’estat” per refermar-se en el poder-, Rússia o Austràlia.
DILEMA. La corrupció també amenaça Vladímir Putin. El 87% dels russos asseguren que confien en Putin per representar els seus interessos davant el món però, en canvi, els que valoren els seus esforços per acabar amb la corrupció no arriben ni a la meitat, un 49%. I nou de cada deu russos creuen que la corrupció és un problema seriós al país, només per darrere de la situació econòmica. El neguit s’ha traduït en protestes arreu del país, detencions massives i condemnes que poden galvanitzar si no encara una oposició, sí un malestar cada cop més sorollós.
Putin no està qüestionat però la seva retòrica de lluita contra la corrupció -fins ara suficient- ha quedat superada i, si bé les operacions militars a l’exterior continuen reforçant la imatge del president, ja no serveixen per tapar les misèries del seu règim.
“La corrupció, com a norma, serveix per unir les elits i mantenir la seva lleialtat”, escrivia fa temps el pensador Ivan Krastev sobre Rússia.
Els estats corruptes són estats fràgils. Però Putin encara ha de decidir què li pot suposar, a llarg termini, una amenaça més gran: la corrupció que debilita el sistema o iniciar una purga interna que pugui generar noves esperances de reforma en una societat que tenia sota control.
GOVERNANÇA. El problema és que la corrupció mai és la primera prioritat, es lamenta Sarah Chayes. La majoria d’urgències globals, com la inseguretat, la fam o la pobresa, són conseqüència, moltes vegades, de l’espoli estructurat i a gran escala que despleguen governs, multinacionals, estaments militars o agències civils. Els últims anys, a més, Chayes ha ampliat la llista d’aquestes víctimes globals de la corrupció al canvi climàtic o l’extremisme, perquè demostren que sense governança no hi haurà seguretat. “Vam matar Ossama bin Laden; ara tenim Al-Bagdadi; hem mort centenars de combatents i no hem avançat, no estem més a prop de reduir l’extremisme del que ho estàvem fa quinze anys”, explicava Chayes fa temps en una entrevista. Per això defensa que sense governança, sense eliminar els facilitadors globals de la corrupció -des del secret bancari fins als paradisos fiscals i la circulació opaca dels diners-, no es podrà acabar amb aquestes estructures.
