Una escola arreu i amb tothom
El context del covid-19 ens situa davant de nous plantejaments per a l’escola, davant d’organitzacions basades en reduccions dràstiques de ràtios, en desdoblaments constants o permanents de grups, i en la necessitat de trobar nous espais fora de les parets dels centres. Plantejaments que, necessàriament, implicaran un augment de recursos per a l’educació, un sortir de les rutines establertes de fa temps i un endinsar-nos en nous contextos d’aprenentatge.
Tanmateix aquests nous plantejaments poden esdevenir alhora, una oportunitat immensa per repensar l’educació i incorporar decididament el treball sistemàtic de les noves competències per al segle XXI, apostant per l’educació per al desenvolupament sostenible.
Ens enfrontem a nous reptes socials i ambientals, desafiaments de més complexitat i incertesa; ens enfrontem a més individualització i diversitat social, a un augment de les desigualtats i injustícies socials, a un progrés tecnològic i de globalització accelerat, a una uniformitat econòmica i cultural, a degradacions d’ecosistemes i a l’emergència climàtica. L’educació ha d’assumir el propòsit central d’ajudar les persones a comprendre la complexitat del món, però, especialment, a ser capaces de col·laborar, manifestar-se i actuar per transformar i millorar-lo.
En aquest sentit, ens cal afavorir situacions d’aprenentatge que ajudin a desenvolupar un pensament sistèmic, trencant disciplines i matèries, connectant elements, espais i variables. Ens calen situacions on els infants reflexionin sobre el rol que cadascú té en la comunitat local i en la societat, on s’adonin de les conseqüències de les seves accions, on puguin imaginar futurs desitjables i es mobilitzin per construir-los.
Ara tenim l'oportunitat de sortir de les parets de l’escola però, sobretot, de treballar amb entitats socials o ambientals de la comunitat, i plantejar noves situacions d’aprenentatge basades en reptes, orientades a la implicació dels infants en el bé comú.
No es tracta de fer més sortides culturals o d’oci, que també, sinó de plantejar la realització d’activitats immersives setmanals o quinzenals, on els grups d’infants canvien les parets de l’escola per les d’un centre cívic, d’una escola de natura, les sales d’un esplai, els camps del Parc Agrari del Baix Llobregat o els aiguamolls del Delta.
Endinsem-nos en les metodologies basades en l’aprenentatge de servei, l’aprenentatge per reptes, l’aprenentatge per problemes o l’aprenentatge basat en projectes (ABP), plantejaments que comparteixen la mirada educativa per fomentar les competències del segle XXI mitjançant l’exploració, la creació i la construcció de solucions als problemes. Sabem que funcionen. Les recerques ens confirmen que són metodologies amb impacte positiu en el rendiment acadèmic, en l’experiència educativa dels infants, en l’aprenentatge significatiu, i que poden esdevenir metodologies efectives en el foment de competències complexes com la planificació, el treball en equip, la resolució de problemes i la presa de decisions.
Ara imagineu un grup d’alumnes que durant 15 dies fan del Parc Agrari del Baix Llobregat la seva aula, acompanyats d’educadors/es ambientals, explorant i investigant sobre la problemàtica del malbaratament alimentari, des d’un punt de vista globalitzador i interdisciplinari, amb contacte amb els pagesos i la producció agrícola local i de proximitat, analitzant-ne els canals i models de distribució, relacionant-ho amb l’alimentació a l’escola o a casa, amb la salut, amb la conservació de la biodiversitat, proposant models i solucions per al problema real.
Imagineu un altre grup, treballant des d’un centre d’esplai o una entitat social, les necessitats de les persones grans que viuen soles, les eines digitals que tenen per connectar-se amb els altres, aprenent a fer-les servir per millorar aspectes de la seva vida quotidiana.
Noves situacions d’aprenentatge, noves metodologies per a noves competències necessàries, amb nous recursos i amb el treball compartit amb entitats comunitàries. Nova escola. Es tracta d’avançar cap a la promoció d’unes metodologies de treball per projectes que realment permetin fer un salt de qualitat i equitatiu en els aprenentatges dels infants, i fer-ho amb sentit de comunitat i coordinació amb el territori.
Afrontem el repte.
