És l'educació, estúpid!

'L'educació no és només el problema més important de la societat, sinó el més interessant'. Aquesta frase la va escriure Katharine Graham, propietària del diari The Whashington Post, a les seves memòries fa més de vint anys, però és més vigent que mai, especialment a les comarques del Pirineu.

La manca de diversificació econòmica ens ha portat a un monocultiu turístic que dificulta l'estabilització professional i, per tant, residencial de la gent més jove. La diversitat educativa que tenim, per exemple de mòduls formatius, no té prou en compte les activitats d'ocupació que es podrien desenvolupar en aquestes comarques. Hi ha honroses excepcions, és evident, però no en fem prou.

Per altra part, la formació universitària presencial al Pirineu és escassa i moltes vegades sorgida de lloables iniciatives ciutadanes i associatives com les escoles d'estiu. L'oferta de formació superior sovint està mancada d'una orientació que permeti, per exemple, coordinar-se en l'àmbit transfronterer entre la Universitat d'Andorra, la de Perpinyà i la Tolosa de Llenguadoc i els centres superiors de Lleida, Girona, Vic o Barcelona. El recorregut d'aquesta cooperació és exponencial! Els Pirineus es podrien beneficiar de múltiples ajudes transfrontereres de formació universitària que servirien d'estímul social, econòmic i, sobretot, cultural de les viles i els pobles de muntanya.

Finalment, i això és el més trist, la formació bàsica està lligada únicament a la quantificació. És a dir, les escoles d'infantil, primària i Educació Superior Obligatòria (ESO) del Pirineu només poden sobreviure si tenen una ràtio d'alumnes estricta dictada pel departament d'Educació de la Generalitat. Uns números pensats igual per les ciutats que per zones rurals de muntanya, diferents, fins i tot, de les de la plana.

Els assessors del president dels EUA, Bill Clinton, van popularitzar la frase: 'És l'economia, estúpid! Es pot intercanviar l'economia per l'educació i la cultura. Un veritable pacte per l'educació pirinenca que abraci des de la primària fins a la universitat seria un element transformador de primer ordre. La pandèmia de la Covid-19 ens ofereix un estímul, impensable només fa uns mesos, perquè la gent vingui a viure a les comarques de muntanya i treballi des de casa. Però per tal que això passi, el Pirineu ha de ser atractiu més enllà del seu paisatge, la seva gastronomia i el que "macu" que és tot. No siguem estúpids i aprofitem-ho!