20/04/2019

Les cinc ‘fake news’ del PSOE

3 min

En campanya electoral, les enquestes acaben sent un argument electoral més per incidir en els votants indecisos, ja sigui per mobilitzar els propis o desmobilitzar els contraris. Però, tot i les imperfeccions, les enquestes són la millor eina per aproximar-nos a la realitat. La fragmentació de vot, a la dreta i l’esquerra, fa més difícil precisar el nombre de diputats que pot tenir cada formació política. Fa només deu anys, fer prediccions era més fàcil: el PSOE i el PP acumulaven el 83,4% dels vots i sumaven 323 del 350 diputats del Congrés. Ara el bipartidisme és història, a Catalunya i Espanya, i el context polític està marcat per una càrrega emocional molt intensa, amb candidats a la presó. Per al sistema polític espanyol, Catalunya ha esdevingut la coartada perfecta per no parlar dels problemes estructurals que té Espanya, per esquivar els escandalosos casos de corrupció que afecten els grans partits i per silenciar què hi ha sota les tapes de les pudents clavegueres de l’Estat, amb milers de converses comprometedores.

El valor de les enquestes no és tant la dada exacta que ens ofereixen com la tendència de vot. I totes estan d’acord que el 28 d’abril a Catalunya pugnen per la victòria Esquerra Republicana i el Partit Socialista, curiosament els partits més veterans de la política catalana i espanyola, fundats el 1931 i el 1879, respectivament. Justament per això, per guanyar a Catalunya, un dels principals arguments del PSOE i de Pedro Sánchez ha sigut atacar i desacreditar ERC, fins al punt de dir que preferiria repetir les eleccions abans que pactar amb el partit d’Oriol Junqueras, cosa que costa de creure.

En aquesta campanya, el PSOE està utilitzant molts arguments purament electorals, alguns de contradictoris, que caducaran la mateixa nit electoral, talment com uns focs artificials quan acaba la festa major. El que podríem anomenar fake news electorals del PSOE es concreten en cinc grans contradiccions. La primera, quan neguen el pacte amb Ciutadans. Segur que en el terreny dels desitjos prefereixen no estar condicionats per Albert Rivera, però, si l’aritmètica ho permet, el que avui diuen que és impossible demà serà un acte de patriotisme exigit per una part del món econòmic. Sense anar més lluny, el PSC governa els ajuntaments de Lleida, Tarragona i Badalona amb el suport de Cs, i el mateix secretari d’organització del PSOE i ministre de Foment i molts barons territorials han expressat que aquesta seria la seva preferència. Això posa de manifest la segona contradicció: ¿com es pot reclamar el vot per al PSOE per aturar la dreta si s’accepta pactar amb Cs? Com diu la dita, molt pròpia d’aquests dies de Setmana Santa, no es pot repicar i anar a la processó.

Amb la promesa d’aturar la dreta i l’extrema dreta, apareix la tercera contradicció quan veiem que el PSOE està alimentant i donant visibilitat a Vox amb el propòsit de desgastar el PP. Ho demostra el fet que Sánchez només acceptava fer un únic debat electoral en una televisió privada amb aquest partit, que reivindica obertament el franquisme. Un debat finalment frustrat per la Junta Electoral.

La confrontació del PSOE amb ERC té com a principal objectiu agradar a l’electorat espanyol conservador, a qui diu que mai no acceptarà el referèndum que reclamen el 80% dels catalans i que només voldria el suport dels independentistes si és a canvi de res. Dir això, però, és contradictori amb presentar-se com els campions del diàleg i les solucions. ¿Com es pot dialogar sobre Catalunya sense els independentistes? Predicar diàleg prometent monòlegs és la quarta contradicció del discurs socialista. I un altre element de confrontació del PSOE amb ERC, aquest cop per seduir els votants de Podem, és retreure-li que no votessin uns pressupostos que estaven pensats per no ser aprovats i que no van perdre ni un segon negociant-los. Dir que rebutjar aquells pressupostos impedeix destinar més recursos a Catalunya per fer polítiques socials és la cinquena fake news del PSOE. Si mirem els números, constatem que els pressupostos per a tot l’Estat dediquen 4.300 milions d’euros a salut i afers socials, mentre que els de la Generalitat n’hi dediquen 12.000. En educació passa el mateix, per a tot l’Estat hi havia 2.722 milions previstos i només els pressupostos de Catalunya sumen 4.965 milions. Això sí, en l’apartat de defensa, l’Estat guanya 8.500 milions a zero.

Amb el PSOE no hi haurà línies vermelles, però tampoc xecs en blanc. La força que tingui l’independentisme per condicionar la majoria del PSOE és clau per determinar la capacitat negociadora en relació al futur polític de Catalunya i també per barrar el pas a la dreta. El dia 29 d’abril els candidats republicans tornaran a la sala del Suprem com a diputats, i tant de bo que ho facin amb una victòria sota el braç. A la sala, per cert, també hi haurà com a diputat l’advocat de Vox que els demana fins a 74 anys de presó.

stats