Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

Perquè som diferents

Fem un exercici d'imaginació. Pensem per uns moments que el Madrid ha guanyat la Lliga (ja us he dit que hi hem de posar imaginació). I el Barça, en canvi, ha acabat la temporada en blanc. És més, la divisió al club és tremenda. L'entrenador blaugrana, després de tres anys plens de conflictes, ha decidit marxar. I, a més, ho ha fet acusant diversos jugadors, entre els quals el capità. De fet, al gran capità, un dels símbols del club, és a qui més apunta com el culpable de tots els mals. Però bé, d'això ja ha passat un mes. El Barça ha reescollit el seu president sense fer eleccions ni debat ni res perquè té l'oposició bastant controlada. I la premsa. I un mes després segueix sense fer cap fitxatge ni tan sols tenir entrenador.

I no només això, sinó que el Madrid ha fixat el jugador més valuós del mercat i promesa més important de futur del món futbolístic. Ja ha estat presentat, amb un Bernabéu que l'aclamava, i ara està triomfant a la Copa Confederacions amb el Brasil. Tota la premsa internacional en va plena i felicita el club blanc pel seu fitxatge.

Mentrestant, a Can Barça, el que semblava que era el secretari tècnic i líder d'aquest projecte s'ha fet enrere i diu que potser li faria gràcia ser el segon d'un entrenador que encara no ha arribat.

Suposo que ja sabeu per on vaig, no? Creieu que és impossible que això passi aquí, no? Jo també. Si el Barça estigués realment en aquesta situació, estaríem en plena guerra civil. De fet, tot i ser el campió de Lliga i l'equip que ha fitxat Neymar, els dos membres més destacats de l'oposició han fet destacades rodes de premsa per criticar l'actual junta.

Aquest exercici d'imaginació serveix per adonar-nos que som diferents. El Barça és més que un club també per això, i pertany a Catalunya, un país, on també fem les coses diferent. No sé si millor o pitjor, però diferent segur.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF