Dimecres passat, tot just acabar el partit del Calderón, Diego Simeone se’n va anar a sopar amb els seus amics més íntims en un conegut restaurant argentí de la capital. Però el seu posat era seriós tot i la victòria, i un dels seus homes de confiança, també exjugador matalasser, li va preguntar per què feia aquella cara i no celebrava el pas a semifinals. El Cholo li va contestar que el futbol és efímer. Que el preocupava el partit del Getafe perquè era una final tant o més important que la que acabaven de viure. I, sobretot, que per a la història només queden sempre els que guanyen títols. I que, per tant, ell celebra títols, no eliminatòries.
Només amb aquesta mentalitat del líder absolut de l’Atlètic de Madrid s’entén que a aquestes altures siguin els primers a la Lliga i semifinalistes a la Champions. Un equip juga com s’entrena, diuen, però també és un fidel reflex del seu entrenador. I, de fet, aquestes semifinals són sobretot duels d’entrenadors, amb l’excepció potser del Madrid. Però la visita de Pep al Bernabéu i l’enfrontament Simeone-Mourinho es presenten apassionants.
Estem en un moment de la temporada en què els dos equips madrilenys hauran de prioritzar segons quins partits, mentre que al Barça no li queda cap més remei que apostar-ho tot a la carta de la final de Copa del Rei de València, però sobretot a la Lliga, on, no ho oblidem, encara depèn d’ell mateix. El problema és que Simeone segueix pensant que el títol que té més opcions de guanyar és també el de la competició de la regularitat. Que no vol dir que regali la Champions, ni de bon tros, però si ha de forçar Diego Costa, per exemple, abans ho farà per a la Lliga que no pas per a la màxima competició europea, com ja va demostrar dimecres.
Ancelotti, en canvi, viu una vida paral·lela amb Gerardo Martino. Tot i passar a semifinals, el lamentable partit a Dortmund ha tornat a obrir la caixa de les crítiques. Tercer a la Lliga i amb serioses dificultats per guanyar-la, també es juga bona part de no acabar la temporada en blanc a la final de Copa. Perquè tot i que està a només tres partits de la décima, l’estat de forma de Cristiano Ronaldo i el creuament amb el Bayern han minat la moral blanca. En cas de quedar eliminats a semifinals i veure’s superats a la Lliga pel Barça i l’Atlètic de Madrid, només els quedarà el consol del títol menor de Mestalla. De fet, el mateix que va guanyar Mourinho en la seva primera temporada a la banqueta del Reial Madrid. Això sí, aquell sí que era el millor Barça de la història.
