19/03/2011

Les vides, sempre D'una en una

1 min

Ahir el govern japonès va confirmar 6.539 morts de manera oficial. Em podria haver equivocat en reproduir les dades, i haver escrit 5.639 morts, i no semblaria que hi hagués cap diferència, mentre que en realitat estaria ressuscitant 900 persones de manera virtual. És el drama de comptar cadàvers a milers, que la xifra perd tot el valor perquè som incapaços de pair-la. La suma exagerada de drames individuals sempre resta capacitat de connectar-hi. Un mort ens entristeix, milers de morts ens deixen freds, perplexos, ens paralitzen la capacitat de sentir el dolor per cadascun d'ells. Per això ens acaba fascinant molt més una història individual, entestats com estem a agafar-nos a allò que podem entendre i digerir. Per això les vides sempre és millor que les comptem d'una en una, a poc a poc, assaborint-ne el valor. L'u és la xifra màgica que podem assumir mirant-nos al mirall, és la identificació absoluta, un és el que som cadascun de nosaltres. Per això avui, enmig de cossos japonesos i libis i del Iemen comptats a dotzenes, us convido a conèixer, d'una a una, les històries dels protagonistes de la portada del Criatures . Joves que des de nens han lluitat contra malalties greus, i se n'estan sortint. Res millor per entendre la nostra existència que aprofundir en biografies individuals que desafien els pitjors pronòstics. Visca la vida, i, sobretot, visca cada vida.

stats