Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La veritat sobre Harry Quebert i Antònia Font

LES VACANCES m'han regalat dos plaers immensos i intensos, inigualables, dels que et mors de ganes d'explicar quan s'acaben, amb l'esperança secreta d'allargar-ho si ho comparteixes. I això faré, espero que m'ho perdoneu. Són un llibre i un concert, dos dies de lectura frenètica i una nit musical d'impacte.

No són hores de descobrir la novel·la Tota la veritat sobre el cas Harry Quebert , de Joe Dicker, ja ho sé. Pere Antoni Pons la definia fa setmanes a l'Ara Llegim com a "diabòlicament perfecta" i "terriblement addictiva", i deia que t'impulsa a devorar-la amb "una ànsia feta de plaer i desfici que només generen els misteris apassionants". Però entendreu que quan et passa tot això, quan se t'ajunten l'ànsia i el plaer i el desfici, i de cop s'acaba, com passa amb les coses bones, necessites escampar-ho, i busques de forma desesperada altres lectors per dir-los: oi que també t'ha passat? I agraeixes a La Campana el nas editorial i l'agilitat que permet gaudir en català, i de forma natural i puntual, del fenomen global. Com també aplaudeixo el Festival de Cap Roig per haver sigut capaç de reunir Antònia Font amb Sisa, Albert Pla, Quimi Portet, David Carabén i Manel. No és només l'entusiasme de viure el moment, la combinació de bogeria, talent i passió, l'entesa màgica entre estils i generacions diferents. És que l'endemà, i sempre que ho recordes, a banda de dir "jo hi era", celebres que "ells hi són". Que mallorquins i catalans tenim corda musical de qualitat per divertir-nos estona. Wa yeah .

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF