Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Quan surts de veure 'Searching for Sugar Man'

Perdoneu el retard els que ja l'heu vista. No descobreixo res, fins i tot té un Oscar. Però escric obligat per un estat d'ànim que segur que heu tingut. El de voler compartir el plaer, el de tenir la certesa que s'ha d'escampar la bona nova: que res no supera una bona història tan ben explicada. El consell bàsic és no saber res, anar al cinema, asseure't i relaxar-te. Ja tindreu temps (i ganes, moltes ganes) de navegar per internet quan s'acabi, tot ha de tenir el seu ritme. No caigueu en l'error de la precipitació, de voler-ho tot ràpid, hi ha coses que volen el seu temps. Sortireu pensant que el cas és molt i molt bo, i tindreu raó. Però al cap d'una estona t'adones que està molt, molt, molt i molt ben explicat. Us ho diré al revés: una història, per bona que sigui, mal explicada pot ser mediocre. Una història mediocre pot ser interessant ben explicada. I el mèrit d'aquesta obra és que agafa un cas singular i s'esforça a mostrar-lo de forma magistral, en un documental que et transporta, que marca el ritme, que et fascina, que et fa oblidar que portes el mòbil a la butxaca, que existeix Twitter i fins i tot que dues files més endavant hi ha un home menjant blat de moro (de debò que no se li ha acudit pensar que si tots tinguéssim la mateixa idea ens perdríem la banda sonora?). La gràcia de les experiències tan gratificants és que en vols més, t'amorres a la cartellera, vas a la llibreria, celebres que hi hagi un nou Irving de 616 pàgines. Invertir el temps és la mostra d'intel·ligència. Visca els impactes curts, però visca els que s'allarguen i no vols que s'acabin.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF