24/03/2013

Quan surts d'urgències pediàtriques

2 min

Ho fas content, si en surts amb un diagnòstic clar i un tractament concret. Sobretot perquè surts, i la gràcia de dur la criatura a una visita inesperada i urgent és que et deixin tornar a casa. Que notis que saben què té, que et diguin que és habitual, i que amb allò de la recepta li passarà en uns dies. Aquesta sensació és el paradís, no importa l'estona que hi hagis passat, ni els dies que caldrà fer el tractament. El pitjor record d'una anada a urgències el tens del dia que no vas haver de fer cua, que et van fer passar el primer. Perquè aquell dia se us van quedar ingressats. No ser el cas més urgent és el millor que et pot passar a urgències. I a les hores d'espera entre prova i prova has tingut temps d'aturar el ritme vital, de trobar estúpides les preocupacions prèvies a l'ensurt. Pateixes per nens que no són teus, per com ploren, pel mal que deu fer aquella otitis galopant. Empatitzes amb pares que no coneixes de res però tenen uns ulls de por clavats als teus. T'emociona anar veient els que surten més relaxats, havent superat la prova. Agraeixes el sistema sanitari que tenim i el personal, que es posa a la teva pell, que imprimeix bobesponges per acolorir si veuen que el teu ja no aguanta més l'espera de l'analítica. I quan ja reculls les coses alleujat perquè el vostre sembla un cas en vies de resolució penses en els menys afortunats, pels quals les teves hores de desconcert s'aniran convertint en dies i en setmanes. I surts sentint-te tan afortunat que promets que no et faran por ni ràbia coses insignificants que te'n feien molta abans d'entrar.

stats