13/02/2013

La setmana de les notícies miraculoses

1 min

Portem dues portades consecutives amb notícies inesperades. Algú em podrà corregir i dir que les notícies sempre ho són, d'inesperades, que aquesta és la seva essència, i recordar-me qui ha de mossegar qui. Però ahir dedicàvem la portada a un fet que feia sis segles que no passava, la renúncia papal, i avui la dediquem a una tramitació que semblava del tot impossible fins a unes hores abans. Ho definim com a victòria moral, i algú imbuït en la semàntica vaticana podria considerar-ho fins i tot un miracle, atenent-se a la majoria absoluta del PP i el que havia manifestat fins ara. Però en realitat és només un gest, de moment, i és la cosa més normal que una iniciativa popular d'un tema tan dolorós acabi sent valorada. Que ens sorprengués tant és una altra paradoxa, o almenys símptoma d'una manera de gestionar els temes socials que des d'ahir potser comença a formar part del passat. S'aborda, tard, una injustícia flagrant, una situació insostenible, davant d'una pressió fortíssima i alertats per uns símptomes en forma de suïcidis que disparen totes les alarmes fa mesos. És l'èxit i la feinada de gent que creu en el poder de la democràcia, i reforça la fe en la capacitat ciutadana per moure muntanyes de paperassa. El pessimista lamenta amb raó i tristesa que hagi calgut arribar a aquests extrems de tragèdia (i les que queden pendents) perquè es comenci a escoltar el sentit comú i el sentit moral. L'optimista té fonaments reals per defensar les oportunitats que s'obren. Sí, la societat està tocada, però els poders són cada dia més fràgils. Tots.

stats