Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La setmana de les notícies miraculoses

Portem dues portades consecutives amb notícies inesperades. Algú em podrà corregir i dir que les notícies sempre ho són, d'inesperades, que aquesta és la seva essència, i recordar-me qui ha de mossegar qui. Però ahir dedicàvem la portada a un fet que feia sis segles que no passava, la renúncia papal, i avui la dediquem a una tramitació que semblava del tot impossible fins a unes hores abans. Ho definim com a victòria moral, i algú imbuït en la semàntica vaticana podria considerar-ho fins i tot un miracle, atenent-se a la majoria absoluta del PP i el que havia manifestat fins ara. Però en realitat és només un gest, de moment, i és la cosa més normal que una iniciativa popular d'un tema tan dolorós acabi sent valorada. Que ens sorprengués tant és una altra paradoxa, o almenys símptoma d'una manera de gestionar els temes socials que des d'ahir potser comença a formar part del passat. S'aborda, tard, una injustícia flagrant, una situació insostenible, davant d'una pressió fortíssima i alertats per uns símptomes en forma de suïcidis que disparen totes les alarmes fa mesos. És l'èxit i la feinada de gent que creu en el poder de la democràcia, i reforça la fe en la capacitat ciutadana per moure muntanyes de paperassa. El pessimista lamenta amb raó i tristesa que hagi calgut arribar a aquests extrems de tragèdia (i les que queden pendents) perquè es comenci a escoltar el sentit comú i el sentit moral. L'optimista té fonaments reals per defensar les oportunitats que s'obren. Sí, la societat està tocada, però els poders són cada dia més fràgils. Tots.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF