Jo prioritzo, tu prioritzes, ell prioritza

És el verb de conjugació obligatòria. Han desaparegut els temps en què ens podíem enganyar a base de fer de tot: ara és l'hora de triar. Estem en una situació d'emergència, no hi ha recursos per a tot, no hi ha diners per a tot, no hi ha temps per a tot. Cal ser honestos i posar ordre. Cal tenir el cap fred i mantenir els criteris de justícia ben atents. Toca descartar, retallar. Ens cal un Govern que assumeixi riscos però que els minimitzi. Ha de prioritzar uns sectors per sobre dels altres, no podrà acontentar a tothom ni tan sols fer-ho veure, però ha d'estar concentradíssim perquè els errors i les precipitacions es noten més, ara, quan van mal dades, quan tothom té por, quan alguns ho passen pitjor que els altres. Ens cal una oposició i uns sindicats que siguin coherents amb el que defensen, que avantposin els drets finals dels usuaris i ciutadans per sobre de la defensa de la quota mediàtica o política o de la inèrcia de posar bastons a les rodes a qualsevol canvi. Els mitjans hem de saber fer compatible l'obligació de ser crítics amb la responsabilitat de no ser agents del pessimisme ni ser utilitzats. Els ciutadans hem d'assumir que tot no podrà ser, i quan toca arremangar-se, quan toca fer llista i fer apostes de país, la generositat i la unitat són símptomes clars d'intel·ligència, com va dir fa uns dies un pregoner il·lustre. Prioritzar és mullar-se. Col·laborar. Mirar de sumar el poc que ens queda.