12/12/2011

La pel·li que tots els pares han de veure

1 min

L' experiència com a pare de nen que juga a futbol m'ha demostrat que la intervenció dels progenitors en el món infantil és infal·lible: sempre que hi ha un conflicte l'agreugen, i si no hi és, el provoquen directament. Els intents de pares i mares de regular les disputes per les pales i les galledes als sorrals ja anuncien el desastre, però els nens són tan petits que la sang encara no arriba al riu. I el dia que una llumenera inventi l'aula amb càmeres perquè els pares vegin en directe què fan els fills a l'hora de mates la guerra està garantida. Per això em sembla brillant l'argument d'Un déu salvatge, l'obra de Yasmina Reza que Polanski ha portat al cinema amb Jodie Foster i Kate Winslet. La considero de visió obligatòria per als que teniu canalla. Educar criatures et sotmet a moltes contradiccions internes. La distància entre el que penses, el que dius que penses, el que fas i el que creus que hauries de fer es va eixamplant dramàticament a mesura que la pràctica desborda la teoria. L'esclat de rialles al cinema delata el moment màgic en què, per via interposada gràcies a uns personatges ridículs, te'n pots riure de les teves misèries, la teva defensa irracional dels propis cadells, l'estúpida dependència del mòbil, la bèstia que pretens domesticar amb una correcció política impostada, la fragilitat de les parelles i els sopars de matrimonis com a esport de risc.

stats