04/11/2012

La nova centralitat descentra

2 min

La centralitat del país s'ha desplaçat. No ho ha fet sola, ha estat bona part de la gent que hi era que ha anat avançant cap al sobiranisme. I s'han trobat amb els independentistes de tota la vida i han creat un nou centre, que va creixent i consolidant-se. Però no tothom pot ser al mig. De fet, la part del mig necessita que hi hagi bandes per definir-se com a tal. Per tant, és ben lògic que alguns poders que tota la vida eren al rovell de l'ou ara no hi siguin, i que alguna gent que no hi havia estat mai hi sigui. Els descentrats, els que no s'han mogut de la seva posició i ara s'adonen que ja no són centrals, se senten descol·locats. I no és una sensació, és una realitat: estan quedant fora de joc. Com a mínim del partit que es juga al centre del camp. I tenen dues opcions raonables i coherents. Una és decidir que el que pesa més per a ells és ser en aquest centre, que aquesta és la seva prioritat, i en conseqüència adaptar-s'hi ideològicament, moure's en el seu marc mental, per recuperar a corre-cuita el temps perdut mentre altres companys anaven avançant de manera natural. L'altra és assumir la fidelitat als seus principis i acceptar que la seva opció ja no és al centre; per tant, el seu rol preferit té data de caducitat, perquè la frontissa és en un altre angle. I no passa res, les centralitats són canviants, i el grau de flexibilitat té els seus límits. Hi ha una tercera opció bastant més desesperada, pròpia de qui confia molt en el seu poder d'adaptació. Però és poc coherent i sobretot altament arriscada. Consisteix a fingir que t'enfiles al nou tren, convençut que el frenaràs des de dins i tot tornarà a ser com abans. El problema és si te'l trobes ple de gent que sap on va i no vol ser frenada. Pots prendre mal, pots fer que en prenguin els altres i corres el risc de fer el ridícul.

stats