21/09/2011

La nostra memòria i la dels altres

1 min

Si estem d'acord que no som el que posseïm sinó el que hem après i viscut, si realment som memòria, la crueltat de l'Alzheimer és que perds els records, la història personal. Si ho completem dient que existim mentre algú es recorda de nosaltres, si la memòria dels altres també ens manté vius, el malalt d'Alzheimer que acaba abandonat seria la prova evident que a vegades no som res. Però el que obté l'entrega generosa i sacrificada (i esgotadora físicament i psíquicament) dels familiars confirma que el que ens defineix de debò és com reaccionem davant del que ens passa, més que allò que ens passa. Avui és el Dia Mundial de l'Alzheimer, i al reportatge que hi dediquem apareix un últim element que afegeix frustració al dolor: les notícies sobre nous remeis en investigació i les falses expectatives que generen en afectats i familiars. La feina dels mitjans és estar atents i celebrar nous avenços, però quan parlem de possibles remeis és vital respondre al quan , sense deixar dubtes. Gràcies a la persistència de molts afectats, gràcies al coratge de Pasqual Maragall i el seu entorn, gràcies a un món científic en progrés permanent, avui podem explicar com s'avança per millorar la prevenció, la detecció i el tractament. Mentrestant, els periodistes hem de recordar que un altre tractament, el que donem a la informació mèdica i científica, diu molt de nosaltres.

stats